v tr 1 [deformar] deformar, desformar. 2 [desfigurar] desfigurar.  [...]

v tr 1 [imitar] imitar, remedar. 2 [dissimular] disfrazar, desfigurar, disimular. Perquè no et coneguin, cal que estrafacis la veu, para que no te conozcan, debes desfigurar tu voz.  [...]

v tr desfigurar.  [...]

desfigurar, embrutar, enlletgir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v intr 1 dissemblar. v tr 2 p fr desfigurar.  [...]

v tr 1 despintar. El agua ha despintado las sillas del jardín, l'aigua ha despintat les cadires del jardí. 2 fig [desfigurar] desfigurar. v intr 3 p fr desdir. Esta construcción no despinta del resto del barrio, aquesta construcció no desdiu de la resta del barri. v pron 4 [la pintura [...]

Tècnica d'expressió plàstica consistent a desfigurar i modificar elements d'ús quotidià, com ara cartells, revistes o teixits. [...]

v tr 1 dislocar. 2 [los huesos] dislocar, desllorigar, luxar. 3 fig forçar, violentar, desfigurar. Dislocar los hechos, forçar els fets. v pron 4 dislocar-se. 5 [los huesos] dislocar-se.  [...]

deformar desfigurar capgirar falsejaro falsar contrafer alteraro adulterar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Alterar quelcom en la seva forma. desformar, fer perdre a una cosa afaiçonada la forma que hom li havia donat. És, per tant, de sentit més estret que deformar. desfigurar(->) guerxar deprimir, deformar produint un enfonsament en una superfície. El cop va deprimir els ossos del crani. [...]