Quan els pronoms forts fan de complement directe o de complement indirecte, van precedits de la preposició a: a mi, a tu, a ell / a ella, a nosaltres, a vosaltres, a ells / a elles. Aquests pronoms forts es dupliquen amb un pronom feble del mateix nombre i persona: em, et, el, la, li, ens, us, els [...]
Una de les maneres d'expressar la idea de duració o continuïtat en un temps determinat és fer servir la construcció formada pel verb fer + expressió temporal + que. Per exemple:
Fa tres anys que no ens veiem.
Feia mitja hora que el meu fill m'esperava.
Amb aquest mateix sentit, també és possible [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privar momentàniament de l'ús de la vista. La polseguera ens encegava. Ens havia encegat la claror del llamp. Ofuscar 2 . La ira l'encega. A vegades les passions ens enceguen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Avançar (diners) a algú, pagar per endavant o abans del temps establert. Ara no ho podríem pagar, però ell ens bestraurà els diners. Dels diners que ens hauràs de pagar, ens en pots ara bestreure cinc-cents euros. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No favorable. Una opinió desfavorable. Fer una cosa en circumstàncies desfavorables. El vent ens era desfavorable. Els jutges ens eren desfavorables. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Irritació violenta contra algú que ens ha inferit o creiem que ens ha inferit un insult, una injúria, un dany, etc. No deixeu que la còlera us domini. [...]