FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
contínuament amb el seu nom. gastar la pólvora en salves Emprar mitjans del tot ineficaços per a aconseguir el fi proposat. gastar saliva en va Parlar inútilment. Usar habitualment. A casa només gastem oli d'oliva. Gasto mitjons de cotó. Quins fums que gastes, noi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb un o més doblecs, utilitzada en les arts gràfiques. Màquina d'oficina que plega automàticament els impresos, les cartes, etc., en el format adequat als sobres que hom vol emprar. Instrument semblant a un tallapapers amb què s'aixafa bé el doblec del paper en el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estat ocupat durant molts anys. Emprar (algú) en alguna feina. Em van ocupar a repartir el correu. Donar una col·locació (a algú). L'han ocupat en un magatzem. Dedicar-se a algú o alguna cosa. S'ocupa del benestar dels seus pares. La Raquel s'ocupava d'organitzar festivals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar a demanar un ajut, una informació a algú. Recorrem a vós, senyor, en aquesta dolorosa circumstància. Emprar com a mitjà alguna cosa, especialment a manca d'un altre mitjà. Van recórrer a un remei heroic. Acudir a un jutge, a una autoritat, amb una demanda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excretar suor pels porus de la pell. Pujant, ens vam fer un tip de suar. Tapeu-vos bé i procureu suar. Suar d'angúnia. Suar, el cafè, després de torrat. Suar les parets d'una habitació humida. Emprar un esforç fatigant en la consecució d'alguna cosa. Per a arribar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
determinada moneda. Canvi de front d'un cos de tropa. Formació de mots nous mitjançant la modificació de la categoria d'un mot ja existent sense afegir cap afix derivatiu i sense que es produeixi cap modificació formal en el radical. Figura retòrica que consisteix a emprar la mateixa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat significativa que consta d'un o més morfemes, caracteritzada per una certa autonomia funcional dintre d'una oració o un sintagma. Mot gramatical, mot gràfic. Mots variables, invariables. Emprar el mot propi, el mot just. Li va escriure quatre mots. mot accessori Unitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir cura (d'alguna cosa). Curar l'educació d'algú. Curar un escriptor el seu estil. Curar la seva salut. Tenir la cura mèdica (d'un malalt, d'una malaltia, d'un mal), emprar les cures i els mitjans necessaris per a la seva guarició. Curar un malalt. Curar una nafra, una ferida [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cosa. Calç, guix i tots altres materials de construcció. Emprar bons materials, materials vells. material plàstic Plàstic 4. material sensible Material fotogràfic que encara no ha estat revelat i roman sensible a la llum. Documents que serveixen per a compondre una obra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una tassa. abocar alguna cosa pel broc gros Dir-la sense embuts. Emprar (diners, recursos, etc.), en gran quantitat a la consecució d'un fi. Abocar tot el capital en una empresa. Abocar l'artilleria. Abocar en un indret tota la tropa. Molta gent, acudir de cop. Tothom es va abocar a la [...]
