FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica que consisteix a repetir sense interval una mateixa paraula per donar èmfasi al que es diu, o a intercalar diferents vegades en una composició poètica un mateix vers o una mateixa expressió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transformació d'un mot o d'una frase en un altre per la transposició de les seves lletres. Figura poètica que consisteix a construir un vers com a paràfrasi fònica d'un nom o incloure-la-hi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble nòmada, probablement de raça mongòlica o prototurca, estès en diverses tribus, que envaí el sud-est d'Europa vers l'any 370 i atenyé la màxima expansió durant el regnat d'Àtila. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Interrupció momentània, especialment que es fa parlant, llegint. L'orador a cada moment feia una pausa. Silenci entre dues emissions fòniques. pausa mètrica Element constitutiu d'un vers, que consisteix bàsicament en la detenció momentània del curs recitat o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En la poesia grega i llatina, pausa en un vers causada per terminar un mot dins d'un peu. cesura hepthemímera Cesura de l'hexàmetre després de la síl·laba llarga del quart peu. cesura penthemímera Cesura de l'hexàmetre després de la síl·laba [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Detestar com a pervers, impiadós, dolent. Abominava els homes que l'havien traït. Abomina la música electrònica. Manifestar desaprovació vers una persona o un fet. Darrerament tothom abomina dels polítics. Abomineu com abomino jo dels pactes en secret. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que narra, generalment en vers i amb un estil elevat, els fets d'herois d'altre temps. Poema èpic. Poesia èpica. Relatiu o pertanyent a la poesia èpica. Estil èpic. Digne d'ésser l'assumpte d'una epopeia. Una acció èpica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En mètrica grega i llatina, unitat bàsica, peu o dipòdia, de cada vers. Nombre i disposició dels peus de què es compon un vers. El trímetre iàmbic té tres metres iàmbics.En mètrica accentual, nombre i disposició de les síl·labes de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bastó alt del qual se servien els pelegrins en llurs viatges pedestres. Vara de metall que usen certs capellans en les processons i altres cerimònies religioses. Espasa d'estoc, que punxa però no talla. En la literatura occitana i catalana medieval, vers o ratlla d'una [...]
