FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer rima, trobar-se en una poesia fent rima. El mot comença rima amb el mot pensa. En aquesta estrofa pastor rima amb cançó. El quart vers rima amb el primer i el tercer amb el segon. Fer rimar. Alguns no admeten que hom rimi bona amb segona. Fer versos rimats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eventualment precedit de a, en quin lloc, a quin lloc. On ets? On vas? A on vas? Precedit d'una preposició locativa, quin lloc. D'on veniu? Per on passareu? Vers on dirigiu l'esguard? M'ha preguntat d'on veníem. Eventualment precedit de a, lloc en el qual, en què. La casa on viuen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una frase musical, en un vers, en un batement, etc. Ritme dactílic. El ritme d'una dansa. Ritme de la prosa. Ritme poètic. ritme ascendent Ritme en què la part inaccentuada precedeix l'accentuada. ritme descendent Ritme en què la part accentuada precedeix la inaccentuada. Fenomen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un antic poble itàlic que durant el segon mil·lenni abans de Crist ocupava la Itàlia central i part de l'Etrúria i que vers el primer mil·lenni abans de Crist es restringí a la zona oriental de l'actual Úmbria i a alguns territoris de dellà els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descens d'entonació que assenyala el final d'un mot, d'un sintagma, d'una oració, d'un vers o d'un hemistiqui. Ritme que resulta de la distribució escaient, segons l'entonació, dels finals d'oració, de vers, etc. Distribució i combinació d'accents i de mots [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. La comprensió d'un terme està en raó inversa de la seva extensió. Tolerància, condescendència, transigència vers els comportaments, els actes o els sentiments d'altri. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barra de ferro o de fusta que va horitzontalment de bancada a bancada del teler, a la part del davant, on se sol posar el teixidor, i que serveix per a mantenir la calada al nivell de les taules i guiar la roba vers el corró on s'enrotlla. En algunes màquines d'acabats, tensor que és [...]
