FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En mètrica grega i llatina, vers format per la repetició de la primera part d'un hexàmetre fins a la cesura penthemímera, usat en combinació amb un hexàmetre en el dístic elegíac. En mètrica moderna, vers de cinc accents tònics que recauen en cinc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble ramader establert, vers els segles vi-v aC, a les contrades muntanyenques del nord-oest del País Valencià. Relatiu o pertanyent als beribraces. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural d'Alexandria. Relatiu o pertanyent a Alexandria o als seus habitants. De l'escola d'Alexandria. Relatiu o pertanyent a Alexandre el Gran. Vers alexandrí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cos fructífer en forma de plat còncau o irregular, amb la capa fèrtil oberta vers l'exterior, propi dels fongs discomicets i de la majoria dels líquens. [...]