Resultats de la cerca frase exacta: 65

11. Can Tià, volcà de
Font Nomenclàtor de Catalunya
Garrotxa Sant Aniol de Finestres ; Sant Feliu de Pallerols Can Tià, volcà de Elevació (cim, puig, turó...) [...]
12. Tia, cova de la
Font Nomenclàtor de Catalunya
Pallars Jussà Sant Esteve de la Sarga Tia, cova de la Orografia (pla, coll, vall...) [...]
13. Tià Camps, Can
Font Nomenclàtor de Catalunya
Selva Massanes * Tià Camps, Can Nucli de població [...]
14. Es pot dir tio, tia ('individu') en català?
Font Fitxes de l'Optimot
més dir-te per convence't. Quin pinta!, sempre se surt amb la seva. D'altra banda, cal indicar l'ús abusiu que es fa del mot tio, tia en llengua oral col·loquial, i assenyalar que no hauria de substituir les formes esmentades anteriorment.  [...]
15. cosina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Filla d'un oncle o d'una tia. cosina germana Cosina 1 1 . cosina encreuada Filla d'un oncle matern o d'una tia paterna. cosina paral·lela Filla d'un oncle patern o d'una tia materna. Filla d'un cosí del pare o de la mare. cosina prima [o cosina segona] Cosina 2 1 . [...]
16. oncle
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Germà del pare o de la mare. Marit de la tia o de l'oncle. Oncle i tia. Els oncles de Terrassa. oncle valencià A Catalunya, cosí del pare o de la mare.  [...]
17. conca 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tia que resta fadrina a la casa pairal. Fadrina vella. [...]
18. contia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tia del cònjuge, germana del sogre o de la sogra. [...]
19. cosí
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fill d'un oncle o d'una tia. Som cosins: sa mare era germana del meu pare. M'és cosí de part de pare. cosí germà Cosí 1 1 . cosí encreuat Fill d'un oncle matern o d'una tia paterna. cosí paral·lel Fill d'un oncle patern o d'una tia materna. Fill d'un [...]
20. desficiar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar desfici (a algú). Tenir desfici, neguitejar-se. La tia Alberta es desficia pels nebots. [...]
Pàgines  2 / 7 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  Següent >>