FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar encordillat. La nena desencordillava el paquet amb dificultat. Cessar d'estar encordillat. Si fas anar els bolics d'aquesta manera es desencordillaran tots. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Garantir com a cert. Hi ha testimonis que certifiquen el fet. Donar a qui tramet (un paquet o una carta) per correu un certificat amb què pot acreditar d'haver-los tramesos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paquet petit arrodonit que conté les parts no digeribles de les preses, com ara la pell i els ossos, que és regurgitat per determinats ocells, com l'òliba i el gamarús. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirar (alguna cosa) a terra o posar-la en un lloc destinat a recollir les deixalles, per desfer-se'n. El paquet em feia nosa, i l'he llençat. Ja ho pots llençar, això: no serveix per a res. Llançar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fil gruixut inicialment de cànem i actualment també d'altres matèries, retort a dos, tres o quatre caps. Duia un paquet lligat amb un cordill. Un mirallet penjat amb un cordill. El cordill d'un estel. Un cabdell de cordill. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix l'acusatiu masculí del pronom de tercera persona quan, no seguint-lo cap altre pronom, va immediatament darrere d'un verb acabat en consonant o en u subjuntiva. Si vols el llibre, pren-lo. Agafeu aquest paquet i porteu-lo a casa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tot seguit, immediatament. tantost com Així que a). Tantost com ha sortit el sol, ens hem alçat. De poc. De l'empenta, tantost se li escorre el paquet dels braços. Tantost que no em pega: no s'ha enrabiat poc! Tantost que no caic, badant! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de destinar. Fi al qual alguna cosa és destinada. La destinació d'aquests diners no és gens clara. Lloc on s'ha de trametre alguna cosa, on algú ha d'anar. Arribar un paquet a la seva destinació. Lloc on algú, especialment un funcionari, treballa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, etc. Després de robar-lo, el van lligar a un arbre. Aquest paquet, lliga-te'l a la motxilla i no el perdràs. Envoltar (algú o alguna cosa) amb una corda, una corretja, etc., perquè no es pugui moure. Els assaltants van lligar el noi i el van emmordassar. Ella mateixa s'havia lligat [...]
