FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Declarar obertament (la fe, la creença, l'opinió, pròpia). Admetre lliurement (una religió, una doctrina, etc.). Dedicar un sentiment intens (d'afecte, d'admiració) envers algú. Li professava un veritable afecte. Fa anys que es coneixen i es professen una gran admi [...]
v tr 1 [una ciència, un art] profesar, ejercer. 2 profesar, enseñar. Professa grec a la universitat, profesa griego en la universidad. 3 [una opinió] profesar. 4 profesar. Li professava un odi mortal, le profesaba un odio mortal. 5 abs crist [religió] profesar. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 declarar. 2 practicar. 3 ensenyar. 4 En la religió: fer (o emetre) els vots renunciar al món (o al segle) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de professar; l'efecte. Fer professió de catolicisme. Professió simple. Professió solemne. professió de fe Declaració pública que algú fa dels seus principis. Ocupació que hom exerceix públicament. La professió d'advocat. Conjunt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de creences i pràctiques que vinculen una persona o un grup amb el que es reconeix com a sagrat i que generalment s'identifica amb un o diversos déus. Religions monoteistes, politeistes. Religió cristiana, jueva, musulmana. Professar, abraçar, abjurar, una religió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
membres del qual fan només vots simples i es dediquen a tasques d'apostolat, assistència i ensenyament. Va professar en una congregació de missioneres. En la cort romana, junta composta de cardenals, prelats, etc., per a ocupar-se de determinats afers. Congregació de Ritus. Aplec de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de tolerar. Disposició a respectar les conviccions d'altri en matèria religiosa, ètica, política, estètica, etc. tolerància religiosa Reconeixement legal per part de l'Estat del dret a professar qualsevol religió distinta de l'oficial. Error o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que està legalment autoritzada per a professar i exercir la medicina. Metge militar. El temps és el millor metge. metge de capçalera Metge de medicina interna que fonamentalment té cura del curs de les malalties que obliguen a fer llit. metge forense Metge [...]