FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La part més santa d'un temple. El santuari de Júpiter. Edifici consagrat a les cerimònies pròpies d'una religió. A Cesarea hi hagué un santuari dedicat al déu Pan. Església, capella, on es venera una marededeu o la imatge o la relíquia d'un sant, d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Associació religiosa creada entorn d'una església, d'un santuari o d'una comunitat monàstica per fer participar els seus membres dels seus béns espirituals i temporals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que aplega. De pare aplegador fill escampador. Recollidor per a les escombraries semblant a un caixó sense coberta i obert per davant, amb un mànec llarg. Persona que capta i demana almoina per a algun santuari o alguna ermita. [...]