1 arrufar. Arrufar el front, el nas, les celles. contreure. Ant. Estendre. 2 (arronsar-sepron.) Fig. acovardir-se, humiliar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 corrugar. Corrugar les celles. arrufar(una part de la cara). Arrufar el nas, el front, les celles. arronsar, arrugar en la frase arronsar les celles. aixafinar, arrugar una tela, un paper, etc., per compressió. Ves amb compte quan t'asseguis que no aixafinis les faldilles. bollar, fer bollats [...]

disminuir-ne la massa. crispar(músculs, nervis) constrènyer(Alc.) retractar, reduir una cosa per contracció. retreure, íd. restrènyero restringir(teixits orgànics) encongir arronsar arrufar(el front, la cara, el nas) Ant. Distendre. 4 (contreure'so contraure'spron.) arrupir-se. Manuel Franquesa i [...]

una cosa fins a allargar-la excessivament. esllenegar, íd., esp. un teixit. desencongir estricar(tèc. tèxtil) sirgaro cordejar, estirar una embarcació des de la riba amb una sirga o corda. Cp. arrossegar, remolcar 2 estendre. 3 (estirar-sepron.) ajeure's. Ant. Empènyer. Arronsar. Laxar [...]

1 renunciar. 2 (resignar-sepron.). Acceptar amb conformitat una cosa. conformar-se(->) sotmetre's doblegar-se(fig.) acceptar(tr.). Acceptar la mort, resignar-s'hi. adaptar-se, conformar-se a quelcom. Cal adaptar-s'hi. parar l'esquena(fig.) arronsar les [...]

(acovardir-sepron.) agallinar-se. Davant l'actitud arrogant d'aquells botiflers s'agallinà lamentablement. arronsar-se(fig.), perdre el coratge. Semblava decidit a fer-ho, però a la primera dificultat es va arronsar. esbafar-se, perdre l'ànim. encongir-se(fig.). A l'hora dels exàmens s'encongeix i no sap [...]