FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acceleració del ritme del cor. taquicàrdia paroxismal Taquicàrdia caracteritzada per un ritme cardíac anormalment ràpid, en forma d'atacs d'extrasístoles molt ràpides, que comencen i acaben bruscament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agitar bruscament (alguna cosa) movent-la alternativament de dalt a baix i de baix a dalt o en dues direccions oposades. El cove ja és ple, però si el sacseges encara hi cabrà alguna altra cosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càstig consistent a alçar el condemnat a una certa altura lligat a una corda i, amollada aquesta, interrompre bruscament la caiguda. Salt violent que fa un cavall, o un altre animal, per llançar qui el munta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quelcom que s'esdevé bruscament, d'improvís, sorprendre (algú). La mort el va sobtar quan es disposava a partir cap a la seva pàtria. La seva intervenció inesperada ens sobtà a tots. Una cosa, malmetre's, sofrir una modificació excessiva a causa d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer un bot, aixecar el cos bruscament del seu punt de suport restant un moment enlaire. Un cos elàstic, ésser llançat enlaire després de topar a terra o sobre una superfície. Aquesta pilota no bot. Experimentar una commoció violenta de l'esperit. Ja va botre, ja, quan [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atacar bruscament (algú o, especialment, un edifici, una fortalesa, etc.). Uns lladres els varen assaltar a la recolzada de més enllà del pont. Assaltar un banc. Assaltaren coratjosament la trinxera. Envair impetuosament, a viva força. Obertes les portes, el públic [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pressió exercida més o menys bruscament, en un temps més o menys llarg, sobre alguna persona o cosa empenyent-la. Li vaig donar una empenta, que de poc el faig caure. No hi vull anar, a la manifestació: no vull rebre empentes. L'empenta de la munió va tirar el reixat a [...]
