Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.938
|
21.
Els hipocorístics: els noms propis de persona abreujats
Font
Fitxes de l'Optimot
Els noms propis de persona es poden abreujar i donen lloc als hipocorístics, és a dir, formes amb caràcter afectuós o familiar, usades en registres informals. En general, se solen formar per truncament:
1. La forma tradicional consisteix en el truncament de la part final del mot, que inclou la [...]
|
|
22.
Majúscules i minúscules de l'article en noms d'entitats, empreses i establiments
Font
Fitxes de l'Optimot
Si el nom d'una entitat, una empresa o un establiment va precedit d'article, aquest va amb majúscula inicial perquè forma part del nom propi. Per exemple:
La companyia Els Tramoies estrena espectacle aquest dijous.
L'acte va ser organitzat per l'ONG La Casa de l'Arbre.
Van anar a sopar a L [...]
|
|
23.
ús de l'article en les comarques catalanes
Font
Fitxes de l'Optimot
Davant del nom de les comarques catalanes, cal escriure-hi l'article definit, llevat del cas d'Osona. Per exemple: Les dues comarques afectades per les pluges són el Priorat i la Garrotxa.
En alguns casos, quan el nom de la comarca va introduït per una preposició, tradicionalment s'elideix l [...]
|
|
24.
Apostrofació davant de paraules d'una altra llengua
Font
Fitxes de l'Optimot
Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de paraules d'altres llengües començades amb un so vocàlic, seguint les normes generals d'apostrofació. Per exemple:
És un article publicat a l'Anuario Musical de 2018.
Va tocar l'estudi 1 de [...]
|
|
25.
Els noms de lloc catalans i els accents diacrítics
Font
Fitxes de l'Optimot
Els noms de lloc catalans que consten d'algun mot que, abans de la publicació de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, portava accent diacrític i ara no (com ara cóm 'recipient', cós 'cursa', móra 'fruit', etc.), mantenen l'accent, ateses les dificultats de naturalesa legal que [...]
|
|
26.
festivitats cíviques, religioses i polítiques (traducció)
Font
Fitxes de l'Optimot
Les designacions de festivitats cíviques, religioses i polítiques es tradueixen.
En català:
Nadal
nit de Cap d'Any
Divendres Sant
la revetlla de Sant Joan
l'Onze de Setembre
la Fira d'Abril
la Fira de Sant Isidre
la Puríssima
En castellà:
Navidad
Nochevieja
Viernes Santo
la verbena de San Juan [...]
|
|
27.
Ser o estar: estar davant de locatius
Font
Fitxes de l'Optimot
Per expressar la situació d'algú o alguna cosa en un lloc s'usa el verb ser. Ara bé, en el cas que es vulgui afegir, a la simple localització, un matís de duració o permanència, també es pot fer servir el verb estar. Per exemple:
Avui a la tarda serem a l'exposició.
Avui a la tarda serem a l [...]
|
|
28.
Ser o estar: ser davant de locatius
Font
Fitxes de l'Optimot
Per expressar la mera localització d'una persona, animal, objecte, etc., en l'espai, en un moment determinat es fa servir el verb ser (i no estar). Per exemple:
On és l'informe?
Som al restaurant.
Vaig anar a veure la Maria al despatx però no hi era.
Només som a uns quants minuts de la catedral [...]
|
|
29.
Pronúncia de noms propis acabats en -es: Balmes, Pedralbes, Sitges...
Font
Fitxes de l'Optimot
Malgrat que, en els parlars orientals, de vegades no es neutralitza la vocal e en certs noms propis acabats en -es en posició àtona, com ara Balmes, Blanes, Pedralbes o Sitges, aquestes pronúncies sense neutralització de la e no són acceptables. Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana [...]
|
|
30.
Concordança de mig davant d'un topònim / mitja Catalunya o mig Catalunya?
Font
Fitxes de l'Optimot
En general, l'adjectiu mig és invariable davant d'un nom de lloc. Per exemple: mig Catalunya, mig Barcelona, mig València, mig Balears, mig Valls.
Cal tenir en compte, però, que davant d'un topònim femení singular que sempre du article, com ara la Bisbal o la Barceloneta, es fa la concordança de [...]
|
