FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té una dolçor anàloga a la de la mel. Que té una dolçor afectada. Paraules meloses. Una persona melosa. Tendre, bla, s'aplica a un menjar, especialment la carn. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El sol, l'excessiva calor, la manca d'humitat, dessecar (vegetals tendres). El sol d'agost panseix la gespa. Un vegetal tendre, dessecar-se. Les roses s'han pansit. Una persona, perdre la jovenesa, la frescor. No s'ha fet vella, no s'ha pansit com jo. Ensopir-se, desanimar-se. Amb la malaltia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mirada. Un esguard tendre, amenaçador. Consideració. Tenir esguard envers algú. en esguard de En comparació amb. per esguard de En consideració a. No li van fer cap retret, per esguard de la bona relació que tenien. Li van atorgar el premi per esguard de tota [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Plantilla de cartó, de fullola o de metall que s'utilitza per a forjar una motllura sobre un material encara tendre mitjançant el seu desplaçament lineal guiat per un regle. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de tendre. Condició de qui cedeix fàcilment a les impressions. La tendresa del seu cor. Afecció plena de dolcesa que hom sent envers algú. El noi sentia una gran tendresa per la malalta. Manifestació d'aquesta afecció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Brot tendre comestible de l'esparreguera poc o molt gruixut i amb fulles incipients. espàrrec bord Frare 7 1, 7 2 i 7 3. espàrrec de favera Frare de les faveres. Peça metàl·lica, llarga i cilíndrica, amb rosca a tots dos extrems, que s'empra com a element d [...]
