161.
0 CRITERI mitjapunta o mitja punta?; mig centre o migcentre?
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un jugador que ocupa una posició intermèdia entre la línia davantera i la línia de mitjos.. Els motius de l'escriptura en una sola paraula d'aquesta forma són els següents:(1) L'elevat grau de lexicalització que s'atribueix al terme [...]
|
162.
0 CRITERI seient, selló, sellí o sillín?
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Es considera que les formes adequades són seient i selló (noms masculins), i no *sellí ni *sillín.Els motius de la tria de seient i selló són els següents:(1) Són formes recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. (2) Pel que fa a [...]
|
163.
gallec
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
segle XIX. Cantares Gallegos, la primera obra escrita íntegrament en gallec per Rosalía de Castro i publicada el 1863, va inaugurar el «Rexurdimento Pleno». La primera gramàtica i diccionari gallecs, essencials per a l'estandardització de la llengua, van aparèixer també al segle XIX.La [...]
|
164.
parkwa/podoko
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
escoles s'ensenya exclusivament francès, per bé que la taxa d'alfabetització és molt baixa.El nom d'ús administratiu, tant per al grup ètnic com per a la llengua, és podoko. La comunitat, però, s'autodenomina parkwa.Hi ha força estudis gramaticals sobre el parkwa i un diccionari pa [...]
|
165.
luiseño
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins a Oklahoma, a l'est. La classificació interna d'aquesta família és força complexa a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals. La primera descripció gramatical i el primer diccionari d [...]
|
166.
MSS 1
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
, ha generat una notable confusió en la literatura especialitzada respecte a quins valors de referència cal prendre, els quals han estat adequadament sospesats en aquest diccionari. Les bandes es denominen numèricament de manera correlativa a partir del número 4 en els satèl·lits Landsat 1-3 (ja que [...]
|
167.
haver 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mucha gente en la reunión. 6 [trobar-se] estar. Ja hi ha a la venda el nou diccionari, ya está en venta el nuevo diccionario. 7 [fer temps] hacer. Hi ha tres hores que el cerquem i no el trobem, hace tres horas que lo buscamos y no lo encontramos. 8 [en expressions fossilitzades] haber, hacer. Temps ha [...]
|
168.
cop 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
el que vol, a fuerza de dinero, tiene todo lo que quiere. 8 a cop de a base de, a fuerza de, a golpe de. Tradueix a cop de diccionari, traduce a base de diccionario. 9 a cops a golpes. Tractar algú a cops, tratar a alguien a golpes. 10 a cops de colze a codazos. Obrir-se camí a cops de colze, abrirse [...]
|
169.
detall
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 particular. Sobre aquest particular, consulteu el diccionari X. particularitat, detall particular. punt(d'una qüestió, etc.). Sobre aquest punt no us puc informar. circumstància minúcia, detall petit. requisit, detall necessari. Sense aquest requisit no podreu obtenir el passaport. 2 [...]
|
170.
altre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
alguns altres otros pocos. 20 com no n'hi ha d'altre como él solo. És llest com no n'hi ha d'altre, es listo como él solo. 21 com no n'hi ha d'altre [excel·lent] como no hay otro, de primera, de calidad. És un diccionari com no n'hi ha d'altre, es un diccionario como no hay otro. 22 d'altres otros -tras [...]
adj 1 otro -tra. Una altra vegada afanya-t'hi més, otra vez date más prisa. 2 [segon] otro -tra. És un altre Salomó, es otro Salomón. 3 [encara un més] otro -tra. En vull un altre quilo, quiero otro kilo. 4 [restant] otro -tra, demás. L'altra gent, la otra gente. Porta'm les altres eines, tráeme las demás herramientas. 5 [que no és el mateix] otro -tra. Des d'aleshores aquest noi és tot un altre, desde entonces este chico es otro. 6 a altra hora [a una hora anormal] a deshora. 7 a altra hora [tard] a altas horas, a una hora avanzada. 8 altres tants -es otros -tras tantos -tas. Ha caigut tres vegades i altres tantes s'ha aixecat, se ha caído tres veces y otras tantas se ha levantado. 9 d'altra banda por otra parte, por otro lado. 10 l'altra setmana (o l'altre mes, o l'altre any) la semana (o el mes, o el año) anterior. 11 l'altre dia [un dia proppassat] el otro día. 12 les altres coses [la resta] lo demás. 13 tota altra cosa lo demás (o todo lo demás). Tota altra cosa és supèrflua, lo demás es superfluo. 14 tots els altres todos los demás (o los demás, o demás). La junta i tots els altres assistents, la junta y todos los demás asistentes. pron 15 otro -tra. El prengueren per un altre, le tomaron por otro. 16 [restant] [lo] otro, [el] resto, [lo] demás. Demà et duré l'altre, mañana te traeré lo otro. 17 pl demás, otros -tras, [el] resto. Demà et duré els altres, mañana te traeré los demás. 18 [altra cosa] otra cosa, nada más. No hi ha altre a fer, no hay otra cosa que hacer. 19 alguns altres otros pocos. 20 com no n'hi ha d'altre como él solo. És llest com no n'hi ha d'altre, es listo como él solo. 21 com no n'hi ha d'altre [excel·lent] como no hay otro, de primera, de calidad. És un diccionari com no n'hi ha d'altre, es un diccionario como no hay otro. 22 d'altres otros -tras. Aquestes no m'agraden: ensenyeu-me'n d'altres, estas no me gustan: enseñadme otras. 23 els altres los demás, los otros. No facis cas del que diuen els altres, no hagas caso de lo que dicen los demás. 24 entre d'altres entre otros. 25 és tota una altra cosa! ¡es completamente distinto! 26 l'un i l'altre uno y otro. 27 l'un o l'altre uno u otro, uno de los dos. 28 no... altre que [persona] nada menos que. No és altre que el batlle, es nada menos que el alcalde. 29 quin altre aquest! ¡ese es otro que tal! 30 tal o tal altre tal o cual. 31 tot altre que no fos ell cualquier otro que no fuera él. 32 tots els altres los demás (o todos los demás), los otros. 33 tot un altre otro, muy diferente, completamente cambiado. Ara és tot un altre home, ahora es otro hombre. 34 una altra! [en un espectacle] ¡otra! 35 una cosa altra que cualquier cosa menos (o que no sea). adv 36 altre tant [igual] otro tanto, lo mismo, igual. Nosaltres vam fer altre tant, nosotros hicimos otro tanto. m 37 filos [el no jo] otro. |