151.
col·luvió
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Material petri procedent de la disgregació o de la meteorització de roques que s'han acumulat al peu o en una concavitat d'un vessant per l'acció de la gravetat, de la reptació o de l'aigua pluvial. [...]
|
152.
xarxa paraneu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Xarxa metàl·lica flexible de defensa permanent activa, destinada a retenir el mantell nival en la zona de sortida d'una allau, i que forma un angle d'entre 90º i 105º amb relació al vessant que protegeix. [...]
|
153.
mètode racional
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Agricultura. Ramaderia. Pesca
Fórmula empírica que determina el cabal instantani màxim de descàrrega d'una conca hidrogràfica, utilitzada per al càlcul de conductes i estructures de drenatge de petites àrees sempre que la conca vessant tingui un temps de concentració no superior a 6 hores. [...]
|
154.
reptació de sòl
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Moviment lent de clasts vessant avall, acompanyat d'una nova disposició dels uns en relació amb els altres, provocat per la gravetat i afavorit per les alternances de temperatura i humitat, el creixement de les arrels de les plantes i l'acció dels animals. [...]
|
155.
faldón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 faldó, faldar. Los faldones de un frac, els faldons d'un frac. 2 arquit [de un tejado] aiguavés, vessant m [o f]. 3 arquit [de chimenea] faldar. 4 tecnol [pistón] faldilla f. 5 faldón de cristianar faldar (o vestit) de bateig. [...]
|
156.
peu de llop
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Pteridòfit de la família de les licopodiàcies, que es fa al vessant nord dels Pirineus. Tota la planta, en decocció, ha estat emprada com a diürètica i laxant. Com a ús extern, les espores en forma de pols (pólvores de licopodi) han estat usades per a prevenir les irritacions de la pell. [...]
|
157.
mono
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
El mono es parla al sud del llac Mono, als dos vessants de la Sierra Nevada, a la zona centre-oriental de Califòrnia. Al vessant oriental, s'hi parla una variant dialectal coneguda com a mono oriental o paiute d'Owens Valley; a l'altre vessant, s'hi parla el mono occidental, també anomenat mono [...]
|
158.
pendent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
precipici. a pic(hiperb.). El camí puja a pic. Ant. Pla o planer. 3 m. pendís costao coster penjant(d'una roca) rost. Vam córrer rostos avall. rampant, terreny rost. baixadao davallada davallanto davallador aiguavéso vessant(d'un terreny, una teulada, etc.) empit, íd. socoster, la part més alta d [...]
1 adj. Que està per resoldre. irresolt suspès ajornat en tràmit 2 Que fa baixada. abrupte, molt pendent. rost, íd. coster, costerós o costerut capavallós tirós, brusc i costerut. escarpat, de pendent fortíssim. espadat, extremament rost. precipitós, que, de tan pendent, gairebé forma precipici. a pic (hiperb.). El camí puja a pic. Ant. Pla o planer. 3 m. pendís costa o coster penjant (d'una roca) rost. Vam córrer rostos avall. rampant, terreny rost. baixada o davallada davallant o davallador aiguavés o vessant (d'un terreny, una teulada, etc.) empit, íd. socoster, la part més alta d'un vessant. baixest, declivitat del terreny. rossola, tros de pendent pelat i lliscós. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
159.
escurçament
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Desplaçament del relleu que es pot observar en les imatges de radar en la qual les parts altes d'un objecte, com ara el cim d'una muntanya, estan gairebé tan properes al radar, en abast inclinat, com la part baixa del vessant proper al radar del mateix objecte, mentre que la part baixa de l'objecte [...]
|
160.
crioll anglès d'Anguilla
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa a l'escripura. En el vessant oral l'ús del crioll és força més habitual en qualsevol context. [...]
|