Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

fonamentar

1 1 v. tr. [LC] Posar els fonaments (d'una idea, d'una teoria, d'un judici) sobre un conjunt de dades o arguments. Aquesta teoria, cal fonamentar-la. L'advocat fonamenta el seu al·legat en diversos fets comprovats.
1 2 v. intr. pron. [LC] Tenir com a fonament. Aquesta teoria es fonamenta en l'observació. La nostra proposta es fonamenta en un estudi de mercat.
2 v. intr. pron. [LC] Prendre com a fonament per arribar a una conclusió. No sé en què podeu fonamentar-vos per a sostenir aquesta opinió.
3 v. tr. [AQ] Construir els fonaments (d'una edificació).
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions