41.
El pronom en de complement del nom
Font
Fitxes de l'Optimot
El pronom en pot substituir un complement del nom. Ara bé, s'han de complir una sèrie de condicions.
1. El complement del nom ha de dependre d'un sintagma que faci la funció de complement directe, de subjecte postverbal d'un verb inacusatiu, d'atribut (postverbal en les copulatives d [...]
|
42.
compra en directe
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Economia. Empresa
Compra per internet a partir d'una retransmissió de vídeo en directe que permet la comunicació entre el venedor i el client. [...]
|
43.
immunodeficiència per anomalia en la cascada del complement
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
44.
'guanyar per' o 'guanyar de'? / 'perdre per' o 'perdre de'? / Verbs amb complement de mesura
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs guanyar, perdre i algun altre, com per exemple superar o vèncer, accepten un complement introduït amb les preposicions per o de, que expressa la mesura en què es guanya o es perd. Per exemple:
El concursant ha perdut de dos punts.
El nostre equip ha guanyat l'altre per cinc a dos.
El [...]
|
45.
accés directe a memòria
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
Accés que permet la transferència de dades entre una memòria i un ^perifèric^ sense utilitzar el ^processador^ principal. [...]
|
46.
per 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cossi per a fer la bugada. [...]
|
47.
Coordinació de preposicions amb el mateix complement
Font
Fitxes de l'Optimot
acompanya l'última preposició. Aquesta estructura és, però, estilísticament més marcada. Per exemple:
Treballen per i per al país.
Quan es coordinen locucions prepositives, en què hi ha una preposició àtona final, a més del complement, també s'elideix la preposició final de la primera locució. Per exemple [...]
|
48.
per 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa relacions que denoten: El lloc o allò que serveix de pas, per on es passa. Van sortir per la porta del darrere. Han entrat per la finestra. Anirem a Andorra per Lleida. Anaven per la carretera. Corrien pels carrers. Viatjar per mar, per terra. Han passat pel camí de baix. Passeu [...]
|
49.
préstec directe
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Economia. Empresa
Préstec en què el prestatari rep diners del prestador sense intermediació d'una tercera persona. [...]
a la babalà
loc. adv. [LC] Sense posar l'atenció, el seny, necessaris en allò que hom fa. Parla sempre a la babalà, sense pensar el que diu. Ha obrat a la babalà: ja es penedirà algun dia de no haver anat més amb compte a mirar el que feia. |
50.
Usos de per a davant de nom / És un recurs molt car per la ciutat o És un recurs molt car per a la ciutat?
Font
Fitxes de l'Optimot
Es fa servir la preposició composta per a (o les contraccions per al o per als, si darrere hi ha els articles el o els, respectivament) davant de nom, sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:
1. Complement de règim. Per exemple:
Jo no serveixo per a pintora (el verb servir [...]
|