Resultats de la cerca bàsica: 588
|
101.
clíper
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veler ràpid de línies molt fines i gran superfície vèlica concebut i emprat en el segle xix. [...]
|
|
102.
elatiu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas de la declinació de llengües com ara el basc o el finès que expressa separació. Cas elatiu. [...]
|
|
103.
medicinal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a guarir. Herbes medicinals o remeieres. Aigües medicinals. Les propietats medicinals d'una substància. [...]
medicinal
adj. [LC] [MD] Que serveix per a guarir. Herbes medicinals o remeieres. Aigües medicinals. Les propietats medicinals d'una substància. 
|
|
104.
onagràcies
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que comprèn herbes, a vegades aquàtiques, i alguns arbustos de fulles simples, de flors generalment regulars amb un tub basal que embolcalla l'ovari, el qual és ínfer o semiínfer, a la qual pertanyen les fúcsies i l'herba de [...]
|
|
105.
passifloràcies
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que inclou sobretot lianes, però també arbres, arbustos i herbes, de fulles simples o dividides, flors pentàmeres, sovint amb una corona de peces estèrils filamentoses, i fruit en baia o càpsula, pròpies de les terres [...]
|
|
106.
birbador birbadora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que birba. Arada que porta davant la rella un semicercle de ferro per a tallar les herbes. [...]
|
|
107.
braçat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quantitat de llenya, de canyes, d'herbes, etc., que cap dins els braços. Un braçat de sarments. Feix de blat que agafa el segador quan cull l'estassada. Dos o tres braçats fan la garba. Moviment i posició dels braços per envoltar algú o alguna cosa. Va agafar la [...]
|
|
108.
gramínies
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes monocotiledònies, constituïda per herbes anuals o perennes, de tija cilíndrica i nuosa, sovint buida, fulles llargues i estretes, sistema radical fasciculat, flors disposades en espiguetes reunides en espigues, raïms o panícules, i fruit sec i [...]
|
|
109.
iridàcies
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes monocotiledònies, que inclou nombroses herbes, la majoria bulboses o rizomatoses, de fulles estretes, flors amb sis tèpals acolorits, de formes molt diverses, tres estams i ovari generalment ínfer, esteses per tot el món, a la qual pertanyen el lliri blau [...]
|
|
110.
alcofoll
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pólvores molt fines de galena o d'antimoni que usaven les dones per a ennegrir-se les pestanyes, les celles, etc. [...]
|
medicinal
adj. [LC] [MD] Que serveix per a guarir. Herbes medicinals o remeieres. Aigües medicinals. Les propietats medicinals d'una substància.
adj. [LC] [MD] Que serveix per a guarir. Herbes medicinals o remeieres. Aigües medicinals. Les propietats medicinals d'una substància.