1 arribar. revenir, tornar a venir, retornar. comparèixer. Quan ens posàvem a taula ha comparegut en Tal a dinar. sortir, en frases com d'on surts, ara? acudir(->) provenir(->) resultar. 2 procedir. caure. Caure, la nit. Un profund silenci caigué sobre nosaltres. [...]

1 folgat, que ve ample (vestit, sabates, etc.). balder, gran, ampli. 2 Ésser (o venir) ample: Amplejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

venir de gust apetir agradar, accedir. Ant. Venir a repel una cosa. Ésser algú repelós (a fer una cosa). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Oferir-se sobtosament a l'esperit una idea, una resposta, etc. ocórrer. Aquesta solució no m'havia ocorregut. caure-hi. No hi havia caigut, en això: és una bona solució. assaltar(fig.). De sobte, m'assaltà un dubte. venir a esment venir a boca, acudir-se-li de dir. venir una idea venir a la [...]

1 v. intr. Venir justa una cosa, no sobrar gens. estretejar venir (una cosa) més justa que la pell del nas Ant. Balderejar. 2 escassejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

comprendre, veure. veure venir(fig.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

fer babarotes fer miroies fer venir salivera Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 repeló. 2 A repel: A contrapel. Jo m'afaito sempre a contrapel. Ant. A pèl.. Fig.: A remà. Em venia molt a remà, però ho vaig fer. Venir coster (o costa amunt), venir a repel. A contracor. Cp. repugnar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Entrar en lloc d'altri en un càrrec, dignitat, etc. Cp. reemplaçar, substituir, heretar 2 (succeir-sepron.). Venir després de l'una l'altra (Alc.) seguir-se. Seguir-se dues coses, succeir l'una després de l'altra. entreseguir-se venir darrere 3 esdevenir-se. Manuel Franquesa i [...]

amb pressa a tot córrer cuitadament escapat(usat adverbialment). Va venir escapat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]