Resultats de la cerca frase exacta: 49
Diccionari de la llengua catalana
|
41.
sureny
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
boletals, brunenc i de porus blancs (Gyroporus castaneus). sureny fosc Sureny de barret bru molt fosc, que viu sota planifolis, especialment en suredes, i és molt apreciat com a comestible (Boletus aereus). [...]
|
|
42.
colar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Passar (un líquid) per un colador, a través dels porus o intersticis d'un teixit, d'una capa d'arena, etc. És molt tèrbol aquest vi: l'heu de colar. El te ja està a punt: ara el colen. Vessar (el metall fos) del gresol al motlle. Introduir-se sense permís o sense pagar [...]
|
|
43.
esca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carn dels bolets de soca del gènere Fomes i afins, assecada o torrada, que antigament s'emprava per a encendre foc. esca de bolet Esca 1 1. esca de verger Bolet de soca dels fruiters. esca marginada Bolet de soca de l'ordre de les porials, amb porus i marge clar, que viu sobre fusta [...]
|
|
44.
esponja
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, passem-hi l'esponja. Part inferior, fàcilment separable, del barret dels bolets amb porus de l'ordre de les boletals. Substància esponjosa. Esponja de platí. [...]
|
|
45.
pinta 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
defecte, o per a dissimular algun defecte sense desteixir la roba. Eina de torner que serveix per a fer les cares interiors de les rosques. Testa d'una doga de barril. Part inferior del barret de molts bolets, que correspon a les làmines o als porus. Esparrall. Cardó. pinta de [...]
|
|
46.
crosta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de porus allargats i sinuosos (Daedalea quercina). [...]
|
|
47.
cambra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cambra aerífera Cavitat situada sota l'epidermis de la majoria de les plantes marcancials, oberta a l'exterior per un porus, que conté i protegeix els filaments portadors de clorofil·la. cambra aquosa Cavitat anterior de l'ull que conté l'humor aquós. cambra d'aire [...]
|
|
48.
bolet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fruiters Bolet de soca del grup dels basidiomicets, que ataca els fruiters de pinyol i els ametllers, sobre els quals forma fructificacions de color canyella, gruixudes, cobertes de porus (Phellinus tuberculosus). bolet de soca rosat Bolet de soca del gènere Pluteus, del grup dels basidiomicets, de [...]
bolet
|
|
49.
paper
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
caolí, barita, guix o altres materials, finament dividides, que tapa els porus del suport i el fa apte per a la impressió de gravats. paper continu Paper que es fabrica en peces de gran longitud. paper d'amiant Paper fet amb fils d'amiant, resistent al foc, que s'usa com a aïllant. [...]
|
bolet
1 1 m. [BO] [BOB] [LC] Cos fructífer d'un fong basidiomicet o ascomicet, carnós, suberós o gelatinós, que es forma a partir del miceli, gairebé sempre en contacte amb l'exterior.
1 2 m. pl. [BO] [BOB] [LC] pop. Fong, floridura. Si no et rentes et sortiran bolets. Hi ha una humitat a la paret i s'ha cobert de bolets. El pa no es pot aprofitar: hi han sortit bolets.
1 3 [BOB] bolet amarg Bolet de l'ordre de les tricolomatals, de bona mida, de carn molt amarga, freqüent als boscos mediterranis (Leucopaxillus gentianeus ).
1 4 [BOB] [LC] bolet blanc a ) Pebràs.
1 4 [BOB] bolet blanc b ) Farinera.
1 5 [BOB] [LC] bolet cabriter Rossinyol 2 1.
1 6 [BOB] [LC] bolet carner Bolet comestible del grup dels basidiomicets, lignícola, de cos fructífer carnós i recobert totalment d'acícules (Hericium erinaceum i espècies afins).
1 7 [BOB] [LC] bolet d'agulles Llengua de bou.
1 8 [BOB] [LC] bolet d'agulles ferruginós Bolet del grup dels basidiomicets, brunenc i suberós, amb agulletes brunes portades per un barret turbinat (Hydnellum ferrugineum ).
1 9 [BOB] [LC] bolet d'agulles rufescent Bolet del grup dels basidiomicets, semblant a la llengua de bou però d'un to més pujat (Hydnum rufescens ).
1 10 [BOB] [LC] bolet d'àlber Pollancró 1.
1 11 [BOB] [LC] bolet d'alzina Flota de surera.
1 12 [BOB] [LC] bolet d'esca a ) Bolet de soca de l'ordre de les porials, perenne, la carn del qual, prèviament assecada o torrada, s'emprava antigament per a encendre foc (Fomes fomentarius ).
1 12 [BOB] [LC] bolet d'esca b ) Bolet emprat per a encendre foc.
1 13 [BOB] [LC] bolet d'esca cremat Bolet de soca de l'ordre de les porials, de color gris (Bjerkandera adusta ).
1 14 [BOB] [LC] bolet d'esca de verger Bolet de soca dels fruiters.
1 15 [BOB] [LC] bolet d'esquirol Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de l'ordre de les tricolomatals, vernal, de barret convex, quan és tendre, i després aplatat, boterut i de color de pissarra (Hygrophorus marzuolus ).
1 16 [BOB] [LC] bolet d'oliu Gírgola d'olivera.
1 17 [BOB] bolet d'om Orellana 3.
1 18 [BOB] [LC] bolet d'or Ou de reig.
1 19 [BOB] [LC] bolet d'orella a ) Orellana 3.
1 19 [BOB] bolet d'orella b ) Gírgola 1.
1 20 [BOB] [LC] bolet d'ou a ) Ou de reig.
1 20 [BOB] bolet d'ou b ) Molleric.
1 20 [BOB] bolet d'ou c ) Sureny.
1 21 [BOB] [LC] bolet d'ovella Bolet de l'ordre de les tricolomatals, brunenc i llenegós, amargant, que forma micorrizes amb el pi (Tricholoma fracticum i espècies afins).
1 22 [BOB] [LC] bolet de bou Sureny.
1 23 [BOB] [LC] bolet de cabra Lleterola vera.
1 24 [BOB] bolet de camí Terrerol 1 2.
1 25 [BOB] [LC] bolet de camp Camperol 3.
1 26 [BOB] [LC] bolet de castanyer Gírgola de castanyer.
1 27 [BOB] [LC] bolet de crosta Bolet de soca, de barret semicircular, cobert d'una crosta bruna (Ganoderma applanatum ).
1 28 [BOB] [LC] bolet de femer Bolet del gènere Coprinus , del grup dels basidiomicets, sense interès culinari, de barret amb plecs radials, espores negres i làmines deliqüescents, que creix en substrats rics en matèria orgànica.
1 29 [BOB] [LC] bolet de femer clapat Bolet de femer amb clapes blanques sobre el barret negre (Coprinus picaceus ).
1 30 [BOB] [LC] bolet de femer prisat Bolet de femer de barret delicat, solcat de plecs radials (Coprinus plicatilis ).
1 31 [BOB] bolet de fems a ) Bolet de femer.
1 31 [BOB] bolet de fems b ) Bolet de tinta.
1 32 [BOB] [LC] bolet de ginesta Bolet comestible del grup dels basidiomicets, semblant al fals carlet (Entoloma clypeatum ).
1 33 [BOB] [LC] bolet de greix Bolet primaveral del grup dels ascomicets, semblant a una múrgola, de barret arrodonit i brunenc, amb aspecte de cervell, sovint tòxic, però comestible si prèviament ha estat assecat (Gyromitra esculenta ).
1 34 [BOB] [LC] bolet de l'espinacal Gírgola de panical.
1 35 [BOB] [LC] bolet de la palla d'arròs Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de làmines rosades i cama amb una gran volva, que hom conrea sobre palla d'arròs o altres residus agrícoles (Volvariella volvacea ).
1 36 [BOB] [LC] bolet de mantellina Cortinari.
1 37 [BOB] bolet de neu Bolet d'esquirol.
1 38 [BOB] [LC] bolet de noguera Bolet de soca, comestible quan és tendre, que forma uns grans barrets d'inserció lateral, recoberts d'esquames característiques i sovint superposats (Polyporus squamosus ).
1 39 [BOB] bolet de panical Gírgola de panical.
1 40 [BOB] [LC] bolet de pi Bolet del grup dels basidiomicets, groc i amargant, que sovint fa flotes formades per molts individus (Hypholoma fasciculare ).
1 41 [BOB] [LC] bolet de pi rogenc Bolet del grup dels basidiomicets, semblant al bolet de pi, però de barret més gros i vermellós, que forma flotes sobre la fusta dels planifolis (Hypholoma sublateritium ).
1 42 [BOB] [LC] bolet de pila Gírgola de bruc.
1 43 [BOB] [LC] bolet de poll [o bolet de polla, o bolet de pollanc] Pollancró 1.
1 44 [BOB] [LC] bolet de porc Camperol 3.
1 45 [BOB] bolet de roc Bolet de l'ordre de les pluteals, de peu blanc, làmines rosades i olor de farina (Entoloma lividoalbum ).
1 46 [BOB] [LC] bolet de saüquer Orella de Judes.
1 47 [BOB] [LC] bolet de Sant Jordi Moixernó 1.
1 48 [BOB] [LC] bolet de soca Bolet que creix sobre la fusta en descomposició o sobre arbres debilitats.
1 49 [BOB] [LC] bolet de soca de colors Bolet de soca zonat.
1 50 [BOB] bolet de soca de pi Bolet de pi.
1 51 [BOB] bolet de soca dels fruiters Bolet de soca del grup dels basidiomicets, que ataca els fruiters de pinyol i els ametllers, sobre els quals forma fructificacions de color canyella, gruixudes, cobertes de porus (Phellinus tuberculosus ).
1 52 [BOB] [LC] bolet de soca rosat Bolet de soca del gènere Pluteus , del grup dels basidiomicets, de làmines rosades i cama central, que viu sobre fusta molt alterada.
1 53 [BOB] [LC] bolet de soca vellutat Bolet de soca del grup dels basidiomicets, en forma de consola de color brunenc, cutícula amb pèls rígids i carn esponjosa (Inonotus hispidus ).
1 54 [BOB] [LC] bolet de soca zonat Bolet de soca de l'ordre de les porials, amb porus, de barret prim semicircular, amb zones concèntriques vellutades de diversos colors (Trametes versicolor ).
1 55 [BOB] [LC] bolet de socarrada Socarrell 1.
1 56 [BOB] [LC] bolet de tinta Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de barret cilíndric cobert de fibres blanques que, en madurar, es converteixen en un suc negre que era emprat com a tinta, que apareix en els sòls ben adobats (Coprinus comatus ).
1 57 [BOB] [LC] bolet de tinta tòxic Pixacà 2 2.
1 58 [BOB] [LC] bolet de vaca Bolet de l'ordre de les cortinarials, de grandària mitjana, de barret viscós i cama amb un ampli bulb marginat, de color ocre lleonat i làmines taronja, freqüent als alzinars i boscos mixtos (Cortinarius fulmineus i espècies afins).
1 59 [BOB] bolet de xop Pollancró 1.
1 60 [BOB] bolet del dimoni Matagent.
1 61 [BOB] bolet fort Pebràs 1.
1 62 [BOB] bolet groc Molleric.
1 63 [BOB] [LC] bolet lletereser Rovelló de cabra.
1 64 [BOB] [LC] bolet pebrer Pebràs lleter.
1 65 [BOB] bolet pudent Ou del diable.
1 66 [BOB] bolet rialler Bolet de l'ordre de les cortinarials, de color groc, que forma flotes sobre soques en descomposició i pot ésser al·lucinogen (Gymnopilus spectabilis ).
1 67 [BOB] [LC] bolet terrolenc Camperol 3.
2 1 m. [ED] [LC] Barret tou rodó.
2 2 m. [AGP] Afàs.
3 m. [LC] Persona menuda.
4 m. [LC] Cop donat al cap d'algú amb la mà.
5 m. [LC] Element aïllat o discordant respecte del context o de l'entorn en què es troba. Aquell edifici modern era un bolet enmig del barri vell.