La majoria de noms i adjectius acabats en vocal tònica fan el plural amb la terminació -ns. Per exemple:
acordió, acordions; ble, blens; carbó, carbons; israelià, israelians; palestí, palestins; republicà, republicans; roí, roïns.
En canvi, alguns neologismes acabats en vocal tònica fan el [...]
, malva-rosa, para-xocs, penja-robes, penya-segat, poca-solta, de soca-rel; Coma-ruga, Porto-salè, Torre-xiva...
S'aplica el mateix criteri quan el compost està format per tres elements, el segon dels quals acaba en vocal i el tercer dels quals comença en r, s o x. Per exemple: cul-de-sac, qui-sap-lo [...]
Quan el verb haver es fa servir com a auxiliar, per a la primera persona de singular adopta la forma he. Per exemple:
He comprat bunyols.
He tancat la finestra.
Ara bé, quan s'utilitza el verb haver per construir la perífrasi d'obligació haver de + infinitiu, en alguns parlars, al costat de la [...]
La sigla de associació de famílies d'alumnes és AFA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AFA o les AFAs.
[...]
; gat, gata; camell, camella; cérvol, cérvola; elefant, elefanta; colom, coloma; corb, corba; pardal, pardala
De vegades, el fet d'afegir una a pot originar canvis ortogràfics en la forma femenina. Per exemple: gos, gossa; llop, lloba; ànec, ànega; lleó, lleona; paó, paona.
En altres casos, es forma [...]
La sigla de associació de mares i pares d'alumnes és AMPA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AMPA o les AMPAs.
[...]
, aglutinants i conformadores d'una societat. Per exemple:
Per millorar les nostres vides hem d'anar en contra de l'ordre establert.
Quan fa referència a un grup de persones o de coses que, per alguna circumstància, és considerat com una classe distinta. Per exemple:
Els comentaris, siguin de l'ordre que [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Andalusia és andalús -usa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Andalusia són els següents:
Almeria: d'Almeria
Cadis: gadità -ana
Còrdova: cordovès -esa
Granada [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Aragó és aragonès -esa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Aragó són els següents:
Osca: d'Osca
Saragossa: saragossà -ana
Terol: de Terol
[...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Extremadura és
extremeny -enya Les formes per designar l'origen corresponents a la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma d'Extremadura són les següents:
Badajoz: de Badajoz
Càceres: de Càceres
[...]
