El terme català màrqueting (de l'anglès marketing) designa el conjunt de tècniques destinades a planificar un procés de comercialització per tal de millorar la distribució i la venda de productes i de serveis. Per exemple:
Cal emprar totes les tècniques del màrqueting per llançar un producte al [...]
El substantiu que correspon al verb subministrar en català és subministrament, no pas subministre (o suministre), que ve del castellà suministro. Per exemple:
Els subministraments elèctrics i telefònics comencen a restablir-se després de la tempesta.
No és permès el subministrament de begudes [...]
El substantiu sobrecost, amb el significat de cost afegit al que s'havia previst inicialment, és un mot ben format a partir del prefix sobre-, que significa abundància o excés, i el substantiu cost. Per exemple:
Les obres del clavegueram han tingut un sobrecost de 650.000 euros.
[...]
Amb el verb pagar, el complement que representa la persona que rep els diners pot ser tant directe com indirecte. Quan és el complement indirecte, es pot elidir el complement directe, que representa la cosa pagada:
No van pagar el Lluís.
No van pagar al Lluís (equivalent a dir 'No van pagar el [...]
Fitxa
7785/3Darrera versió: 30.03.2023
Títol
Combinacions de dos pronoms en valencià: li'l, li la, li'ls, li les
Resposta
En els parlars valencians, quan el pronom de complement indirecte singular licoincideix amb un pronom de complement directe determinat de tercera persona el, la, els, les, el pronom li, a diferència del que passa en altres parlars, no canvia de forma i es col·loca davant del pronom que fa de complement directe: li'l, li la, li'ls i li les. Per exemple:
Li l'envia (Envia el llibre a la mare).
Posa-li-la (Posa-li la crema al teu fill).
Li'ls agafaré (Agafaré els petards al pare).
Pots portar-li-les? (Pots portar les tasses a la mestra?).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.3a)
que s'han fixat per a aquests productes:
Líquid correctiu o corrector líquid per designar el líquid generalment blanc que s'utilitza per tapar errors d'escriptura o de dibuix i que permet, un cop sec, d'escriure-hi al damunt.
Paper correctiu per designar el paper impregnat per una cara d'una [...]
Per referir-se al temps assenyalat per a alguna cosa, especialment per a la finalització d'un contracte, per al compliment d'una obligació o per a la interposició d'una demanda, un recurs, un escrit, etc., cal fer servir els noms termini o terme, i no plaç (ni plaços, en plural). Per exemple:
El [...]
complement directe: li'l, li la, li'ls i li les. Per exemple:
Li l'envia (Envia el llibre a la mare).
Posa-li-la (Posa-li la crema al teu fill).
Li'ls agafaré (Agafaré els petards al pare).
Pots portar-li-les? (Pots portar les tasses a la mestra?).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l [...]
La forma gratuït, gratuïta és un adjectiu i concorda amb el nom al qual acompanya. Per exemple:
L'allotjament és gratuït. (gratuït concorda amb allotjament)
El doctor atén consultes gratuïtes. (gratuïtes concorda amb consultes)
En canvi, la forma gratis és un adverbi que equival a [...]
Les varietats geogràfiques de la llengua catalana es divideixen en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.
Oriental
Pertanyen al bloc oriental els dialectes alguerès, septentrional, central i baleàric.
Alguns d'aquests dialectes tenen subdialectes:
Dins del central hi trobem el gironí [...]
El verb que designa l'acció de prendre terra una aeronau, un aparell volador o un ocell és aterrar (i no aterrissar o aterritzar). Per exemple:
L'helicòpter va aterrar a les deu de la nit.
Els avions aterren cada vint minuts.
Diuen que ha aterrat un ovni al bosc.
[...]
Fitxa
7785/3Darrera versió: 30.03.2023
Títol
Combinacions de dos pronoms en valencià: li'l, li la, li'ls, li les
Resposta
En els parlars valencians, quan el pronom de complement indirecte singular licoincideix amb un pronom de complement directe determinat de tercera persona el, la, els, les, el pronom li, a diferència del que passa en altres parlars, no canvia de forma i es col·loca davant del pronom que fa de complement directe: li'l, li la, li'ls i li les. Per exemple:
Li l'envia (Envia el llibre a la mare).
Posa-li-la (Posa-li la crema al teu fill).
Li'ls agafaré (Agafaré els petards al pare).
Pots portar-li-les? (Pots portar les tasses a la mestra?).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.3a)