Resultats de la cerca frase exacta: 891
|
91.
a deshora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A una hora intempestiva, quan no és el moment oportú. [...]
|
|
92.
repetida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Hora que per segona vegada toca un rellotge de repetició. [...]
|
|
93.
sideri -èria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al punt vernal. Temps sideri, hora sidèria. [...]
|
|
94.
travessada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de travessar. Hem fet la travessada en una hora. [...]
|
|
95.
esbarjo
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esbargiment, recreació. Al matí, a estudi, tenim una hora d'esbarjo. [...]
|
|
96.
esciatèric -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que assenyala l'hora mitjançant l'ombra que projecta una agulla. [...]
|
|
97.
parlera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ganes d'enraonar. Quina parlera; fa una hora que no paren. [...]
|
|
98.
insòlit -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desacostumat, extraordinari. Menjà amb un apetit insòlit. Es presentà a una hora insòlita. [...]
|
|
99.
analema
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gràfic en forma de vuit que resulta de l'observació de la posició del Sol en el cel a intervals regulars al llarg de l'any i sempre a la mateixa hora, en el qual es basen alguns quadrants solars. [...]
|
|
100.
desanimar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre l'ànim, el coratge, (a algú). Aquest primer fracàs els va desanimar. Perdre l'ànim, el coratge. No us desanimeu: aquestes dificultats, ja les anirem vencent. Perdre l'animació. Els carrers, en aquella hora, ja s'havien desanimat. [...]
desanimar
|
desanimar
1 1 v. tr. [LC] Fer perdre l'ànim, el coratge, (a algú). Aquest primer fracàs els va desanimar.
1 2 intr. pron. [LC] Perdre l'ànim, el coratge. No us desanimeu: aquestes dificultats, ja les anirem vencent.
2 intr. pron. [LC] Perdre l'animació. Els carrers, en aquella hora, ja s'havien desanimat.