Per fer referència a la Generalitat de Catalunya, en la versió castellana dels textos oficials i administratius cal utilitzar preferentment la forma catalana Generalitat, sense traduir, perquè és la denominació oficial de la institució. [...]
S'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i altres elements, tret dels articles i les preposicions, que componen el sobrenom d'un lloc històric, geopolític o geoturístic. Per exemple:
el Principat de Catalunya (per Catalunya)
la Ciutat Comtal (per Barcelona)
la Ciutat Eterna (per [...]
Al web del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, dins l'apartat Economia Cooperativa, es poden obtenir, en versió catalana, diferents models d'estatuts de societats.
Segons les necessitats, podeu clicar als mots que contenen els enllaços corresponents:
Estatuts per a [...]
senyor o senyora
El tractament protocol·lari
que correspon als membres del Govern de l'Estat és el de senyor o senyora.
Pel que fa a l'àmbit de l'Administració de la Generalitat de Catalunya,
recordem que, amb caràcter general, els tractaments protocol·laris no
són necessaris en documents [...]
descansi): DEP
descàrrega: descàrr.
descompte: dte.
despatx: desp.
despesa: desp.
sense despeses: s/desp
desviació: desv.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya: DOGC
Diari Oficial de la Generalitat Valenciana: DOGV
Diari Oficial del Parlament de Catalunya: DOPC
dies data: d/d
dies factura [...]
Exemple 1
[Capçalera]
David Roca i Ferrer, cap del Servei de Formació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,
Certifico:
Que el senyor Enric Pous i Bonet ha seguit amb aprofitament el Curs
de gestió dels documents administratius, de 30 hores, impartit a [...]
referir-s'hi. Per exemple:
Barcelona, cap i casal de Catalunya, acull un congrés d'experts en el sector tecnològic.
Els alumnes de segon visiten el cap i casal.
[...]
A Catalunya hi ha nou noms de municipis que presenten una denominació que no segueix la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans o la tradició toponomàstica, però, en canvi, té caràcter oficial.
Malgrat que el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya conté tant la forma [...]
Per indicar un grau molt elevat o intens, en català es fa servir la locució a tot / a tota seguida d'un nom sense cap determinatiu. Per exemple: a tota vela, a tota marxa, a tota brida, a tot risc, a tot córrer, a tot drap, a tot estrop, etc.
De la mateixa manera, per expressar molta intensitat [...]
Fitxa
6787/2Darrera versió: 23.06.2014
Títol
ambigüitat (signes de puntuació)
Resposta
L'ambigüitat en una frase és ocasionada per la possibilitat que es pugui interpretar de dues maneres diferents. En aquests casos la puntuació, i concretament la coma, és un recurs útil per desfer aquesta ambigüitat. Per exemple:
Va veure un home amb uns binocles. (L'home que el subjecte va veure duia uns binocles.) Va veure un home, amb uns binocles. (El subjecte va veure un home a través d'uns binocles.)
Ell ho diu tot, i així hi haurà conflictes. (equivalent a 'd'aquesta manera') Ell ho diu; tot i així, hi haurà conflictes. (equivalent a 'tot i això')
S'ha de canviar el connector de l'aparell que no funciona. (Hi ha un aparell que no funciona.) S'ha de canviar el connector de l'aparell, que no funciona. (El connector és el que no funciona.)
La secretària Maria Pinyol va fer públics els comptes a la reunió. (Hi ha més d'una secretària a la reunió.) La secretària, Maria Pinyol, va fer públics els comptes a la reunió. (L'única secretària assistent a la reunió es diu Maria Pinyol.)
Els treballadors que no volen fer hores extres marxen a les sis. (Només els que no vulguin.) Els treballadors, que no volen fer hores extres, marxen a les sis. (Es tracta de tots els treballadors.)
En Josep creia que sabia qui era l'home que li trucava i l'observava. (Aquest home trucava a en Josep i l'observava.) En Josep creia que sabia qui era l'home que li trucava, i l'observava. (Hi havia un home que trucava a en Josep i ell mateix observava l'home.)
L'ambigüitat en una frase és ocasionada per la possibilitat que es pugui interpretar de dues maneres diferents. En aquests casos la puntuació, i concretament la coma, és un recurs útil per desfer aquesta ambigüitat. Per exemple:
Va veure un home amb uns binocles. (L'home que el subjecte va veure duia uns binocles.) Va veure un home, amb uns binocles. (El subjecte va veure un home a través d'uns binocles.)
Ell ho diu tot, i així hi haurà conflictes. (equivalent a 'd'aquesta manera') Ell ho diu; tot i així, hi haurà conflictes. (equivalent a 'tot i això')
S'ha de canviar el connector de l'aparell que no funciona. (Hi ha un aparell que no funciona.) S'ha de canviar el connector de l'aparell, que no funciona. (El connector és el que no funciona.)
La secretària Maria Pinyol va fer públics els comptes a la reunió. (Hi ha més d'una secretària a la reunió.) La secretària, Maria Pinyol, va fer públics els comptes a la reunió. (L'única secretària assistent a la reunió es diu Maria Pinyol.)
Els treballadors que no volen fer hores extres marxen a les sis. (Només els que no vulguin.) Els treballadors, que no volen fer hores extres, marxen a les sis. (Es tracta de tots els treballadors.)
En Josep creia que sabia qui era l'home que li trucava i l'observava. (Aquest home trucava a en Josep i l'observava.) En Josep creia que sabia qui era l'home que li trucava, i l'observava. (Hi havia un home que trucava a en Josep i ell mateix observava l'home.)