Resultats de la cerca frase exacta: 44

Diccionari de la llengua catalana
1. acceptar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Consentir a rebre (un oferiment). Va acceptar el present que li feien. Acceptar una almoina. Consentir (a una proposta). Acceptar un encàrrec. Comuniqueu-li si accepteu la invitació. Acceptar la batalla. acceptar una lletra de canvi Obligar-se a pagar-la. acceptar una [...]
2. adir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acceptar (una herència, una successió). [...]
3. dimissió
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de dimitir. Presentar la dimissió. Acceptar la dimissió. [...]
4. acceptable
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot acceptar. Una condició acceptable. Fàcilment interpretable per un parlant en una llengua donada. Enunciat acceptable. [...]
5. oferiment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'oferir o d'oferir-se. No puc acceptar els seus oferiments. Rebutjar un oferiment. Fer un oferiment. [...]
6. acceptació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'acceptar. L'acceptació d'un present. L'acceptació d'una successió. L'acceptació d'una lletra de canvi. [...]
7. invitació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'invitar; l'efecte. La invitació a un ball, a un àpat, a un casament. Acceptar una invitació. Imprès, escrit, etc., amb què s'invita. [...]
8. renúncia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de renunciar un càrrec, una promoció, una herència, etc.; l'efecte. Presentar la renúncia d'una promoció. Acceptar la renúncia. La renúncia al tron. Document on consta la renúncia. [...]
9. resignar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abandonar voluntàriament en favor d'algú (un benefici, un càrrec, el comandament, etc.). Acceptar amb conformitat una desgràcia, una contrarietat, etc. Resignar-se a la seva sort. És una gran desgràcia, però cal resignar-se. [...]
10. renitent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que resisteix a la pressió. Que refusa d'obeir, que s'oposa persistentment. S'han mostrat renitents a acceptar els acords. Que denota oposició persistent a obeir. L'han despatxat a causa del seu comportament renitent.  [...]
Pàgines  1 / 5 
Pàgina  1  2  3  4  5  Següent >>