171.
El numeral dos, dues
Font
Fitxes de l'Optimot
En general, el numeral dos manté la variació de gènere: dos per al masculí i dues per al femení, encara que especialment en els parlars valencians, però no exclusivament, es fa servir la forma dos com a invariable. Ara bé, en els registres formals és preferible mantenir la variació. Per exemple [...]
|
172.
Femení de 'membre'
Font
Fitxes de l'Optimot
El nom membre, referit a qualsevol de les persones que componen una societat, una comunitat, té aquesta única forma tant per al masculí com per al femení.
Per exemple:
Ha de presidir la membre més antiga.
La Maria és membre activa de l'Associació.
Les membres de la comissió d'avaluació han [...]
|
173.
Interjeccions de confirmació: eh, oi, veritat, no
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha expressions que serveixen per demanar la confirmació del que es diu o l'assentiment a una demanda. Les interjeccions més habituals de confirmació són eh, oi, veritat o no, i se solen trobar al final de l'oració. Per exemple:
No fallis a la nostra trobada, eh?
Recordes com et tractava, oi [...]
|
174.
Com es diu estarse a (dret) en català? / Es pot dir estar a (dret) en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Dret
Dins de l'àmbit del dret i de l'administració, les locucions verbals que, en un conflicte, fan referència al fet de renunciar a la iniciativa pròpia i actuar segons indica un contracte, un jutge, un tribunal arbitral, etc., són ajustar-se a, atenir-se a o bé sotmetre's a, i no estar a, en aquest [...]
Fitxa 8031/1Darrera versió: 09.07.2021TítolEl numeral dos, duesRespostaEn general, el numeral dos manté la variació de gènere: dos per al masculí i dues per al femení, encara que especialment en els parlars valencians, però no exclusivament, es fa servir la forma dos com a invariable. Ara bé, en els registres formals és preferible mantenir la variació. Per exemple: dos nois i dues noies ClassificacióCategoria
Sintaxi
|
175.
posar o ficar?
Font
Fitxes de l'Optimot
Un dels sentits del verb posar és 'fer que alguna cosa sigui o estigui en un lloc determinat on no era, fer-la estar en una nova posició, en un nou estat'. Per exemple:
posar un llibre a l'armari
posar la corretja al gos
posar la data a una carta
El verb ficar, en canvi, té, entre altres, el [...]
|
176.
atrevir-se (règim verbal) / atrevir-se, gosar, veure's amb cor
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb atrevir-se és intransitiu pronominal i regeix la preposició a per introduir el verb en infinitiu que el complementa. Per exemple:
En Xavier no es va atrevir a entrar a l'habitació.
Ella no s'atreveix a telefonar-li a partir de les deu.
En canvi, no és recomanable la construcció [...]
|
177.
El mot venen porta accent diacrític?
Font
Fitxes de l'Optimot
venen
Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Tots venen en cotxe al convit.
En aquella botiga venen llegums a granel.
[...]
|
178.
Com es diu 'jefatura' en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
En castellà, el mot jefatura pot fer referència al càrrec d'un cap o bé pot fer referència a un òrgan. Quan s'aplica a una persona, segons el context, en català es poden fer servir els mots cap o comandament, entre d'altres. Cal tenir en compte que, de vegades també cal modificar tota l'estructura [...]
|
179.
Erik, Eric o Èric?
Font
Fitxes de l'Optimot
, per la qual cosa no duu accent.
D'altra banda, en l'àmbit lingüístic català darrerament s'ha anat introduint el nom propi masculí Erik,
que prové dels països nòrdics. A conseqüència de la freqüència d'ús
d'aquest antropònim, actualment ja s'escriu totalment adaptat al català, és a dir, amb accent [...]
|
180.
Com es diu chuche, chuches en català? / Com es diu gominola en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
El menjar fi, delicat, fet més per plaure al paladar que per nodrir, especialment dolços, confitures, etc., en català s'anomena llaminadura, llamí o llepolia. Aquests mots habitualment es fan servir en plural, per exemple:
No et pots alimentar a base de llaminadures.
Les llepolies li fan perdre [...]
|
En general, el numeral dos manté la variació de gènere: dos per al masculí i dues per al femení, encara que especialment en els parlars valencians, però no exclusivament, es fa servir la forma dos com a invariable. Ara bé, en els registres formals és preferible mantenir la variació. Per exemple:
dos nois i dues noies
dues cadires
dues formes de viure la natura
dues estances espaioses