Resultats de la cerca bąsica: 588
|
91.
terreller
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros en el pendent d'una muntanya en el qual es veu la terra pelada, sense herbes ni arbres. [...]
|
|
92.
onagràcies
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que comprèn herbes, a vegades aquàtiques, i alguns arbustos de fulles simples, de flors generalment regulars amb un tub basal que embolcalla l'ovari, el qual és ínfer o semiínfer, a la qual pertanyen les fúcsies i l'herba de [...]
|
|
93.
passifloràcies
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que inclou sobretot lianes, però també arbres, arbustos i herbes, de fulles simples o dividides, flors pentàmeres, sovint amb una corona de peces estèrils filamentoses, i fruit en baia o càpsula, pròpies de les terres [...]
|
|
94.
aixadell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aixada petita de fulla estreta, usada per a arrencar herbes entre els blats, treballar els solcs plantats d'hortalisses, etc. [...]
|
|
95.
paté
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pasta feta de carn, fetge o altres viandes, assaonada amb herbes i espècies, i cuita, que se sol menjar freda. [...]
|
|
96.
braçat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quantitat de llenya, de canyes, d'herbes, etc., que cap dins els braços. Un braçat de sarments. Feix de blat que agafa el segador quan cull l'estassada. Dos o tres braçats fan la garba. Moviment i posició dels braços per envoltar algú o alguna cosa. Va agafar la [...]
|
|
97.
gramínies
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes monocotiledònies, constituïda per herbes anuals o perennes, de tija cilíndrica i nuosa, sovint buida, fulles llargues i estretes, sistema radical fasciculat, flors disposades en espiguetes reunides en espigues, raïms o panícules, i fruit sec i [...]
poligalącies
|
|
98.
iridàcies
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes monocotiledònies, que inclou nombroses herbes, la majoria bulboses o rizomatoses, de fulles estretes, flors amb sis tèpals acolorits, de formes molt diverses, tres estams i ovari generalment ínfer, esteses per tot el món, a la qual pertanyen el lliri blau [...]
|
|
99.
alcofoll
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pólvores molt fines de galena o d'antimoni que usaven les dones per a ennegrir-se les pestanyes, les celles, etc. [...]
|
|
100.
essiu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas de la declinació de llengües com ara el finès que expressa un estat contingent o no permanent. Cas essiu. [...]
|
poligalącies
1 f. pl. [BOS] Famķlia de plantes dicotiledņnies, que comprčn herbes, arbustos i petits arbres, de fulles simples, flors generalment amb cinc sčpals i tres pčtals, semblants a les flors papilionącies, i fruit molt sovint en cąpsula, a la qual pertanyen les polķgales.
2 f. [BOS] Individu d'aquesta famķlia.