Resultats de la cerca frase exacta: 222
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
sortir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alguna persona o cosa, passar de dins a fora. Hem sortit del teatre a les vuit. Sortir de missa, de sermó. Sortir de casa a fer un passeig. Sortir a fer un passeig. Vam arribar a Girona a les cinc i en vam sortir a les set. A quina hora surt el tren exprés de Madrid? Alguna persona o [...]
sortir
|
|
2.
eixir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sortir. [...]
|
|
3.
desarticular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sortir (un membre) de la seva articulació. Un membre, sortir de la seva articulació. Desarticular-se un os. [...]
|
|
4.
desllorigar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sortir del cau o la lloriguera. Desllorigar conills amb la fura. Sortir del cau o la lloriguera. [...]
|
|
5.
emergir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quelcom, sortir d'un líquid en què estava immergit. La torre emergia del mig del poble. Els rajos de llum, les ones sonores, etc., sortir d'un medi després d'haver-lo travessat. Sortir de l'obscuritat, de darrere quelcom que en tapava la vista. Un curs d'aigua subterrània, [...]
|
|
6.
pelltrencar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sortir clivelles a la pell. [...]
|
|
7.
deixondir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sortir d'un estat d'ensopiment. L'aire fred el va deixondir. Sortir d'un estat d'ensopiment. Em cridaven, ho sentia i no podia deixondir-me. Fer sortir d'un estat d'indolència, de peresa. Sortir d'un estat d'indolència, de peresa. Davant la proposta d'anar al circ, tothom es [...]
|
|
8.
escopetejat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ús predicatiu, amb molta pressa, pressionat per les circumstàncies. Anar, sortir, eixir, marxar escopetejat. Al cap de poc va arribar la meva mare, escopetejada com cada dia. Va sortir escopetejat cap a l'oficina perquè tenia una reunió. [...]
|
|
9.
brollar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'aigua, sortir de terra, especialment amb certa impetuositat, formant broll. Va tenir una tarda brillant: li brollaven les idees a raig. L'aigua o un altre líquid, sortir amb força d'un recipient qualsevol. Sortir de terra creixent. Ja brollen els sembrats? [...]
|
|
10.
brunzent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que brunzeix. La pedra va sortir brunzent. [...]
|
sortir
1 1 v. intr. [LC] Alguna persona o cosa, passar de dins a fora. Hem sortit del teatre a les vuit. Sortir de missa, de sermó. Sortir de casa a fer un passeig. Sortir a fer un passeig. Vam arribar a Girona a les cinc i en vam sortir a les set. A quina hora surt el tren exprés de Madrid?
1 2 v. intr. [LC] Alguna persona o cosa, anar-se'n a fora del lloc clos o circumscrit, o que es considera tal, on s'estava o aturava, on era ficada, obligada a no moure-se'n. Encara és pres, i trigarà molt a sortir de la presó. Ja està bo: demà ja sortirà. Un pastís acabat de sortir del forn. El vagó ha sortit de la via. La porta ha sortit de polleguera. Sortir un riu de mare.
1 3 v. intr. [LC] per ext. Sortir d'una malaltia. Sortir de dubtes. Sortir de la qüestió. Sortir d'una dificultat.
1 4 [LC] entrar per una orella i sortir per l'altra V. entrar.
1 5 v. intr. [LC] Allò que estava ocult, aparèixer, manifestar-se, aparèixer a la superfície, a la llum. La sang li sortia a raig fet. Li sortia bromera de la boca. Sortir el sol. Sortir un personatge en escena. Començar a sortir, a brollar, una planta. Li ha sortit un gra al braç. Ja ha sortit el seu llibre.
1 6 v. intr. [LC] Dir o fer una cosa que hom no hauria esperat, intempestiva, poca-solta. Sortir amb una atzagaiada.
1 7 v. intr. [JE] En determinats jocs, ésser el primer de jugar.
2 1 v. intr. [LC] Tenir tal o tal èxit, resultat, solució. A aquell, tot li surt bé. Els comptes no li surten bé. Els comptes no li surten. La comèdia ha sortit bé.
2 2 v. intr. pron. [LC] sortir-se algú amb la seva Aconseguir allò que es proposava.
2 3 v. intr. pron. [LC] sortir-se'n Algú, salvar-se, de compromisos, dificultats, entrebancs, etc., que el destrenyen, sortir airós d'una empresa dificultosa, deseixir-se'n. La seva situació era difícil, però se'n va sortir molt bé.
2 4 v. intr. [LC] Produir-se, donar-se, ésser fet, com a efecte o resultat d'un procés, operació, votació, sorteig, etc. Si ho multipliques per quatre, quant surt? Això ens sortirà a tres euros el quilo. L'Àngels ha sortit presidenta. Sortir vencedor d'una lluita.
2 5 v. intr. [LC] Palesar-se en fi la qualitat o índole d'algú o d'alguna cosa. El xarop ha sortit massa espès. Ens ha sortit dolent.
3 v. intr. [LC] Tenir origen en algú o en alguna cosa, en algun lloc. Ha sortit de mals pares. D'aquella contrada han sortit tots els Gimbernat. És la millor obra que ha sortit de les seves mans.
4 v. intr. [LC] Formar relleu.
5 v. intr. [LC] Una mercaderia, tenir sortida.