FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Terraplè o mur construït a les vores d'un riu, d'un estany, del mar, per a contenir les aigües. Els dics d'Holanda. Posar dics a les passions. En la correcció de torrents, mur construït transversalment en un torrent per tal d'impedir l'aprofundiment del llit i les erosions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
anell amb què se subjecta una cosa o una part d'una cosa a una altra. Pedra o totxo sortint que es deixa en una paret, un mur, etc., que es té la intenció d'allargar o continuar perquè la unió de la part vella amb la nova resulti ben travada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espai de terreny pla i elevat terminat en un o més dels costats per un mur, un talús o altre desnivell. Faixa de terreny pla que forma esglaó al llarg de la vora d'un riu, d'un llac, del litoral, en un vessant de muntanya, originada per l'erosió i sovint recoberta per un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir amb l'escut. Resguardar, protegir com un escut. El mur escuda la casa. Valer-se d'algú o d'alguna cosa com a pretext, defensa, empara, etc. Quan fa una malifeta, s'escuda darrere l'avi. El bibliotecari, escudant-se en la burocràcia, no li deixà consultar els llibres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prisma d'obra dels que s'alçaven per a defensa al cim d'un mur, d'una torre, a intervals regulars, deixant entre cada dos d'ells una obertura per on poder llançar projectils a l'enemic. Trossos de rajola, de pedra, etc., que es posen a manera dels merlets d'una torre per sostenir alguna [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apuntar (un fusell o una escopeta) recolzant-la a l'espatlla i acostant-hi la galta. Engaltà l'arma, disparà i l'ocell caigué mort. Ha tirat sense engaltar. Les diu sense engaltar i després sempre té problemes. Afegir obra (al parament d'un mur o envà) per augmentar-ne [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer una mina o mines (en un terreny, sota una fortificació, etc.). Van minar el mur i el feren saltar amb dinamita. Una roca que el mar ha anat minant. Arrencar (el mineral) d'un jaciment. Col·locar mines explosives (en un lloc). Preparar la ruïna (d'algú o d'alguna cosa). La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Plataforma elevada on se situa el director d'una orquestra, un animador, un orador, etc., cadafal. Plataforma on són presentats els tres primers classificats d'una competició esportiva durant la cerimònia de lliurament dels guardons. En un amfiteatre, mur de separació entre l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar l'arbre o els arbres (a una nau). Hissar al cim d'un arbre d'una nau (una bandera o alguna altra cosa). Posar dret (especialment una escala) recolzant contra un mur. Alzinar-se . Encendre amb grans flames, acalorar excessivament, excitar en alt grau. El vent arborava el foc. Arboraren tot el [...]
