1.
emperador emperadriu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sobirà d'un imperi. L'emperador de Rússia. L'emperador d'Alemanya. Napoleó I, emperador dels francesos. La reina d'Anglaterra i emperadriu de les Índies. Muller d'un emperador. L'emperador i l'emperadriu d'Àustria. Peix de la família dels xífids, d'uns 4,5 [...]
|
2.
imperatorialment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Com a emperador, a tall d'emperador. [...]
|
3.
imperar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser emperador, sobirà absolut. Llavors imperava Napoleó. [...]
|
4.
cèsar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Títol donat als emperadors romans. Emperador del Sacre Imperi Romà. Emperador 1 1. [...]
|
5.
basileu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emperador bizantí. [...]
|
6.
kàiser
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Títol de l'emperador d'Àustria, des de 1804, i de l'emperador d'Alemanya, des de 1871. [...]
|
7.
lampadari
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A l'Imperi bizantí, el qui portava el llum davant un emperador, un príncep, etc. Suport ornamental terminat amb branques portallànties. [...]
|
8.
imperatorial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un emperador. [...]
|
9.
micado
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Títol de l'emperador del Japó. [...]
|
10.
justinianeu -ea
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'emperador bizantí Justinià. [...]
|