v intr [Se conjuga como: salir] 1 [exceder] sobresortir. 2 fig [distinguirse] excel·lir, sobresortir.  [...]

v intr [Se conjuga como: acordar] 1 [destacar] excel·lir, sobresortir, distingir-se pron. Un estudiante que descuella sobre los demás alumnos, un estudiant que excel·leix sobre els (o sobresurt dels) altres alumnes. 2 [ser más alto] alçar-se pron, elevar-se pron, sobresortir. La torre descuella [...]

v intr 1 [brotar] emergir, sorgir. 2 [salir] emergir, sortir. 3 fig emergir, sobresortir.  [...]

m 1 [bola de billar] mingo. 2 poner el mingo fam [sobresalir] distingir-se, sobresortir.  [...]

v intr 1 [descollar] excel·lir, sobresortir. 2 amer [encallarse] encallar. 3 amer fig [malograrse] fracassar, fer figa.  [...]

v intr p fr 1 [acampar] acampar. 2 [sobresalir] excel·lir, sobresortir. 3 [distinguirse] distingir-se pron, assenyalar-se pron, cridar l'atenció.  [...]

[hacerse notable] distingir-se, sobresortir intr, excel·lir intr. Este chico se diferencia de los demás estudiantes, aquest noi es distingeix dels (o excel·leix sobre els) altres estudiants.  [...]

los veinte años, ranejava als vint anys. 6 [el día, el alba] clarejar, fer-se de dia. Al rayar el alba, en clarejar, en fer-se de dia. 7 rayar a gran altura fig excel·lir, brillar, sobresortir.  [...]

sábado con sus amigos, surt cada dissabte amb els seus amics. 4 [aparecer] sortir, aparèixer. Ha salido en los periódicos, en la televisión, ha sortit als diaris, a la televisió. Salir el sol, sortir el sol. 5 [relieve] sortir, sobresortir. 6 [publicarse] sortir. 7 [juegos] sortir. 8 [en la lotería [...]