1.
sobresortir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ressortir. Excel·lir. [...]
|
2.
sobresortir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com collir.
[...]
|
3.
sobresortir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [ressortir] sobresalir. 2 fig [excel·lir] sobresalir, descollar, destacarse pron. [...]
|
4.
crestejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cresta, sobresortir a tall de cresta. Les onades crestejaven i s'arrissaven. [...]
|
5.
aixecar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
poble van aixecar un arc de triomf. Aixecar una església, un teatre. Sobresortir atenyent una certa alçària. Un puig que s'aixeca a la vora del riu. Al mig de la plaça s'aixeca una torre de 20 metres. Tenir d'alt. No aixeca tres pams de terra. Fer sortir (la caça) de l [...]
|
6.
'cullirà' o 'collirà'? / 'escupia' o 'escopia'? / Verbs amb 'o' o 'u' en l'arrel: 'collir', 'cosir', 'escopir', 'sortir' i 'tossir'
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes dels verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir (i derivats: acollir, escollir, recollir; descosir; ressortir, sobresortir...) presenten una u quan la síl·laba tònica recau en l'arrel i una o en tots els altres casos.
Per exemple, les formes següents tenen l'arrel tònica:
cull [...]
|
7.
sobresalir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [Se conjuga como: salir] 1 [exceder] sobresortir. 2 fig [distinguirse] excel·lir, sobresortir. [...]
|
8.
resplendir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 resplandecer. 2 fig [els ulls] resplandecer, brillar. 3 fig [sobresortir] resplandecer, sobresalir. [...]
|
9.
ressortir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [sobresortir] resaltar, destacarse pron, sobresalir. 2 fig [ressaltar] resaltar, destacarse pron, sobresalir. 3 fer ressortir destacar, hacer resaltar. [...]
|
10.
descollar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [Se conjuga como: acordar] 1 [destacar] excel·lir, sobresortir, distingir-se pron. Un estudiante que descuella sobre los demás alumnos, un estudiant que excel·leix sobre els (o sobresurt dels) altres alumnes. 2 [ser más alto] alçar-se pron, elevar-se pron, sobresortir. La torre descuella [...]
v tr 1 [granos] espellofar. Maíz descascarillado, blat de moro esclofollat. 2 [una pared] escrostissar, escrostonar. 3 [la pintura] fer saltar. v pron 4 [la pintura] saltar intr, escrostissar-se, escrostonar-se. |