Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 50 mm de longitud cap-cos, amb el cos cilíndric recobert dorsalment per escates carenades de mida mitjana, el cap cònic i afilat, el coll amb un lleuger collaret i les extremitats curtes, i [...]
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 65 mm de longitud cap-cos, amb el cap arrodonit i petit, les escates carenades i petites, un collaret serrat i la cua dues vegades més llarga que la longitud del cos, amb línies dorsals i [...]
Ocell de l'ordre dels anseriformes, de la família dels anàtids, d'uns 58 cm de llargària, amb el bec groc verdós, el cap i el coll d'un verd fosc brillant, amb un collar blanc, el pit porpra i el cos gris pàl·lid. [...]
Peix de l'ordre dels estomiformes, de la família dels gonostomàtids, de costums mesopelàgics, amb el cos allargat, de color blanquinós, sense escates i amb la boca grossa, que viu al Mediterrani i en aigües temperades de l'Atlàntic, l'Índic i el sud del Pacífic. [...]
Peix de l'ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, de cos prim i cilíndric, ulls grossos i mandíbula prominent, amb el mentó proveït de barbes curtes i amb dues aletes dorsals i una aleta anal, que viu en aigües de l'Atlàntic i del Mediterrani. [...]
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 75 mm de longitud cap-cos, amb el cos robust i ample, amb escates petites imbricades i lleugerament carenades al dors, el cap robust i elevat, un collaret llis al coll, una cua flexible que [...]
Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels bufònids, que fa fins a 210 mm de llarg, molt robust, amb el cap més llarg que ample, amb glàndules paròtides molt desenvolupades, el timpà poc visible, la pupil·la horitzontal i la pell molt berrugosa i de color marró. [...]
Mol·lusc lamel·libranqui de la família dels mitílids, de carn blanca o rosada, amb periòstrac robust fosc i molt pelut, conquilla similar a la del musclo però amb els embons no terminals, que forma colònies sobre els substrats durs, s'alimenta de plàncton i és molt apreciat com a comestible. [...]
Mamífer de l'ordre dels primats, de la família dels cèbids, que pot fer fins a 47 cm de llarg i pesar fins a 1,3 kg, amb el pelatge del dors bru o grisós i el de la panxa blanc, crema o taronja, amb taques blanques triangulars a la cara que emmarquen uns grans ulls de color taronja, i amb tres [...]