Resultats de la cerca frase exacta: 105
|
11.
gruista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que s'ocupa de manejar una grua. [...]
|
|
12.
bran
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espasa que se solia manejar amb les dues mans. [...]
|
|
13.
manifassejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manejar arbitràriament afers que afecten una col·lectivitat o a altri. [...]
|
|
14.
espadatxí espadatxina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona hàbil a manejar l'espasa. Antigament, home amic de desafiar. [...]
|
|
15.
amanós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fàcil de manejar. Una eina poc amanosa. El diccionari és molt amanós. [...]
|
|
16.
maneig
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de manejar, de fer anar o funcionar una cosa amb la mà o les mans. El maneig de les armes. dur el maneig d'una casa (o d'un afer, etc.) Dur-ne la direcció, l'administració. [...]
embalum
|
|
17.
embalum
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Volum d'una cosa, especialment quan és desmesurat. Això fa massa embalum. Cosa o pilot, munt, etc., de coses que, pel seu volum, és de difícil manejar, embarassa, etc. Hi havia darrere la porta un embalum de cordes. [...]
|
|
18.
potinejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manejar barroerament (alguna cosa). Potinejar el menjar. L'alemany, no el parlo bé; només el potinejo. Fer potineries. [...]
|
|
19.
esgrima
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esport que consisteix a manejar l'espasa, el floret o el sabre per tal de tocar el contrari sense ésser tocat. Un mestre d'esgrima. [...]
|
|
20.
forcejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer força per vèncer alguna resistència, per manejar alguna cosa, per escapar-se, per desagafar-se. El lladre forcejà amb els guàrdies però no es pogué escapar. [...]
|
embalum
1 m. [LC] Volum d'una cosa, especialment quan és desmesurat. Això fa massa embalum.
2 m. [LC] Cosa o pilot, munt, etc., de coses que, pel seu volum, és de difícil manejar, embarassa, etc. Hi havia darrere la porta un embalum de cordes.