1.
'ls
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron 1 [plural de el, darrere verb o pronom acabats en vocal altra que u] los. Compta'ls bé!, ¡cuéntalos bien! Dona-me'ls, dámelos. 2 [plural de li, darrere verb acabat en vocal altra que u] les. Explica'ls la lliçó, explícales la lección. [...]
|
2.
complaure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 complacer. M'esforço a complaure'ls, me esfuerzo en complacerlos. v pron 2 complacerse. Ens complaem a anunciar-vos que..., nos complacemos en anunciaros que... [...]
|
3.
confitar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 confitar. 2 [en vinagre] conservar. 3 fig [guardar avariciosament] aprovechar. Queda't els teus diners i ja te'ls pots confitar!, quédate con tu dinero: ¡que te aproveche! [...]
|
4.
els
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
a tus abuelos. Els nostres mitjans no ens ho permeten, nuestros medios no nos lo permiten. Els seus enemics no el deixen tranquil, sus enemigos no le dejan tranquilo. pron 3 [plural d'el; i les formes 'ls darrere verb o pronom acabats en vocal altra que u, -los, darrere verb acabat en u o consonant [...]
|
5.
enjogassat
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ada adj 1 [delitós de jugar] retozón -ona, juguetón -ona. 2 [lliurat als jocs] jugando. Ara estan enjogassats: deixa'ls jugar, ahora están jugando: déjalos jugar. 3 fig risueño -ña, retozón -ona. Em mirava amb ulls enjogassats, me miraba con ojos risueños. [...]
|
6.
alegria
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [goig] alegría, contento m, regocijo m. Sentir una gran (o grossa) alegria, sentir una gran alegría. Saltar d'alegria, saltar (o dar brincos) de alegría. 2 bot [sèsam] ajonjolí m, alegría. 3 fa alegria de da alegría. Fa alegria de veure'ls jugar, da alegría verlos jugar. [...]
|
7.
li
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
llibre, dona-l'hi (o dona-li'l), si quiere el libro dáselo. Dueu-los-hi (o dueu-li'ls) ara, llevádselos ahora. La hi dona (o li la dona), se la da. 3 li'n [col·loquialment n'hi] le, le... un poco (o algo). Si vol paper jo li'n deixaré, si quiere papel yo le dejaré (o le dejaré un poco). 4 li'n le. Li'n [...]
|
8.
buit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
trobo cap buit per a rebre'ls, no encuentro ningún hueco para recibirles. 9 fís vacío. 10 al buit al vacío. Envasar al buit, envasar al vacío. 11 de buit de vacío. L'autocar tornà de buit, el autocar volvió de vacío. 12 en buit [funcionament] en vacío. 13 fer el buit [a algú o a alguna cosa] hacer el [...]
adj 1 [espai no ocupat] vacío -a. Un calaix buit, un cajón vacío. 2 [balmat] vacío -a, hueco -ca, ahuecado -da. 3 buit de [mancat] vacío de, desprovisto de, sin. Un tros de bosc buit d'arbres, una parte de bosque sin árboles. Mots buits de significat, palabras vacías de significado. m 4 [espai no ocupat] hueco, sitio. No vam trobar cap buit a l'estadi, no encontramos ningún hueco en el estadio. 5 hueco, oquedad f, vacío. Un buit de la roca, un hueco de la roca. 6 [obertura] abertura f. 7 fig vacío. La seva mort deixa un gran buit, su muerte deja un gran vacío. 8 fig [de temps] hueco. No trobo cap buit per a rebre'ls, no encuentro ningún hueco para recibirles. 9 fís vacío. 10 al buit al vacío. Envasar al buit, envasar al vacío. 11 de buit de vacío. L'autocar tornà de buit, el autocar volvió de vacío. 12 en buit [funcionament] en vacío. 13 fer el buit [a algú o a alguna cosa] hacer el vacío. |
9.
honor
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [o f] 1 honor. Mancar a l'honor, faltar al honor. 2 [prestigi] honor, buena reputación f. És un home gelós del seu honor, es un hombre celoso de su honor. 3 [d'una dona] honor, honra f. 4 [distinció] honor. El duc els feu l'honor de rebre'ls, el duque les hizo el honor de recibirles. 5 [usat [...]
|
10.
partida
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, olerse la tostada. El van voler enganyar, però ell se'ls va menjar la partida, i se'n va sortir bé, quisieron engañarle, pero él se lo olió y salió bien parado. 11 partida de caça partida de caza, cacería. [...]
|