FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
del dèbit i del crèdit amb llurs variacions successives. Nombre determinat de fils que tenen els teixits segons llur qualitat. Exposició de motius, causes, raons, etc., que expliquen un esdeveniment. Retre compte a algú d'una missió. Demanar a algú compte del que ha [...]
Les oracions subordinades substantives que tenen el verb flexionat s'enllacen amb la principal amb la conjunció que. Malgrat que de vegades s'omet aquesta conjunció, sobretot quan a l'oració principal hi ha verbs com ara demanar, pregar, esperar, agrair, etc., en tots els casos i registres cal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. ésser-li a algú la boca mesura Poder demanar el que vulgui. no tenir boca per a dir (o respondre, etc.) [o no tenir boca amb què dir (o respondre, etc.)] No saber què dir, què respondre, etc. no tenir prou boca per a lloar algú Lloar-lo molt. per boca de A través del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Obrar per interès. Fer una cosa per ambició. Pecar per ignorància. Es van trobar per casualitat. No sé per què ho vas demanar. Per què li vols fer mal, a ella, que t'estima tant? A causa de. Em castiguen: no sé per quines faltes. El castigaren per haver-s'hi trobat [...]
Hi ha expressions que serveixen per demanar la confirmació del que es diu o l'assentiment a una demanda. Les interjeccions més habituals de confirmació són eh, oi, veritat o no, i se solen trobar al final de l'oració. Per exemple:
No fallis a la nostra trobada, eh?
Recordes com et tractava, oi [...]
vapor per llepar-se'n els dits.
La mateixa construcció es pot fer servir també per expressar l'estil del plat. Per exemple:
Al restaurant vam demanar lluç a la basca.
He fet conill a la caçadora per al dinar de Nadal.
En canvi, si es fa referència a l'acompanyament del plat o al seu ingredient [...]
La majoria de verbs de dicció admeten com a complement directe tant una oració en forma flexionada com una oració amb el verb en infinitiu, el qual pot ser simple o compost. És el cas de prometre, jurar, confessar, afirmar, assegurar, declarar, insinuar, sostenir, demanar, suplicar... Per exemple [...]
En català per expressar el sentit de 'donar dret o facultat de fer una cosa' generalment es fan servir els verbs i les expressions següents, segons el context: autoritzar, donar el permís, donar via lliure, etc.
Malgrat que no és prevista per la normativa, també se sol fer servir l'expressió donar (o tenir, obtenir, demanar [...]
El verb fabular té el significat d''inventar trames o arguments'. Per exemple:
Va demanar que concretés més els fets i que no fabulés sobre com haurien pogut anar les coses si allò no hagués passat.
A partir del verb fabular es pot formar el substantiu fabulació, que significa 'acció i efecte [...]
Mai ha viatjat amb avió.
Ningú no ha portat els mapes que vam demanar. / Ningú ha portat els mapes que vam demanar.
Res no és gratuït, tot té un preu. / Res és gratuït, tot té un preu.
Tampoc no van envernissar la persiana del balcó. / Tampoc van envernissar la persiana del balcó.
Ni l'un ni l [...]
