FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, descansar sobre una altra. Perseverar a dir, a fer, etc., especialment a demanar. Ell insistia en el seu propòsit. És inútil que insisteixis: no aconseguiràs el que demanes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discurs pronunciat en públic en ocasió d'una festa o d'una celebració, que anima la gent a participar-hi. Li van demanar que fes el pregó de la festa major del seu poble. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar al concret (d'alguna cosa), fer concret o precisar. Concreti les seves pretensions. Han discutit molt sense concretar res. És hora de concretar. Limitar-se. S'han concretat a demanar un augment de sou. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de socórrer, ajut donat a algú en un perill, en una necessitat. Donar, prestar, socors a una ciutat assetjada. Demanar socors. Socors! Crit de socors. Venir en socors dels assetjats. Una nau de socors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punició que hom infligeix a algú per satisfer el seu ressentiment per un dany, per un greuge, etc., inferit per aquest a ell o a altri. L'ofensa ha estat greu: la venjança serà terrible. Prendre venjança d'algú. Prendre venjança d'una ofensa. Demanar, cridar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Safata de metall per a demanar almoina, portar aigua, etc. Una bacina plana de llautó. Una bacina rodona d'aram. Cràter de més de 200 quilòmetres de diàmetre en la superfície d'un planeta altre que la Terra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap persona. No ha vingut ningú. Ho ha fet sense demanar ajut a ningú. Hi ha ningú que gosi dir-li-ho? Tu no ets ningú per a impedir-m'ho. un ningú [o un no ningú] Una persona sense gens de valor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demanar imperativament (alguna cosa) en virtut del propi dret, de la pròpia autoritat, de la pròpia força. Exigir un tribut. Exigir una explicació. Fer indispensable. La seva salut exigeix que vagi a passar un mes a fora. Les circumstàncies exigeixen una decisió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de demanar a una persona informació sobre alguna cosa que es desitja saber, un aclariment, la solució d'algun dubte. Em van assetjar a preguntes. Paraules amb què es pregunta. Li has fet una pregunta molt indiscreta. precs i preguntes V. prec. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, exigir (una cosa a què té dret). Reclamar el preu del seu treball. Reclamar la seva part d'herència. Algú, exigir la presència (d'algú altre) en un lloc. He d'anar-me'n, em reclamen a la feina. Demanar insistentment. El seu estat reclama remeis [...]
