FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llibertat de fer o de dir alguna cosa en virtut d'una permissió donada. Demanar, obtenir, llicència de fer alguna cosa. Donar llicència a algú perquè faci una cosa. Autorització atorgada per l'Administració per a la realització d'activitats sotmeses per l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Benefici graciós que es fa a algú, acte de benvolença. Clamar mercè. Demanar mercè a algú. D'ell, no n'espereu mercè. mercè a Déu Gràcies a Déu. prendre algú a mercè Concedir-li el perdó. vostra mercè [o la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demanar a crits (alguna cosa). Ell volgué ferir-lo amb la llança, però el cavaller li clamà mercè. La terra clama aigua. Aquest crim clama venjança. Cridar (l'aviram o altres animals domèstics) perquè compareguin. De bon matí, amb les faldilles plenes de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demanar el parer, l'opinió, (d'algú) sobre un partit a prendre. No facis res sense consultar l'advocat. Cercar informació (en un autor, en un llibre, etc.). És un llibre que consulto sovint. consultar el mirall Mirar-s'hi b). Sotmetre (alguna cosa) a algú per saber [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de demanar. Fer una petició. Demanda escrita adreçada al jutge o a l'autoritat que té el poder de concedir. Presentar una petició al Parlament. petició de principi Sofisma en què es dona com a cert allò que es tracta de provar. petició de mà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venir de gust, trobar encertat. Ho farem així tant si us plau com si no us plau. si us plau Apel·lant cortesament a la bona voluntat d'algú. El pare ens ha demanat si us plau que no arribem tard. si us plau Expressió de cortesia per a demanar alguna cosa. Escolteu-me, si [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parlar en un discurs o en un escrit dels fets, de les opinions, etc., (d'una persona), especialment indirectament, per suggestió, sense fer-ne una menció expressa. En el vostre discurs el vau al·ludir diferents vegades. Els diputats que han estat al·ludits poden demanar torn de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat més o menys durador de pertorbació mental que es manifesta per una gran excitació, incoherència en les idees, delusions i al·lucinacions, causat per la febre, una intoxicació, una contusió, etc. El malalt, en el seu deliri, no cessa de demanar la seva mare [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'instar, d'insistir a demanar. Li hem demanat amb viva instància que ens ajudi. Ho feu a instàncies meves. Sol·licitud escrita que segueix cert formulisme. Presentar, enviar, una instància. Fer, escriure, una instància. Impugnació d'una resposta donada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar trucs a una porta, a una finestra, etc., per demanar que obrin. Truquen: ves a veure qui hi ha. trucar a totes les portes Sol·licitar l'ajut de tots. Telefonar 1. Truca-li abans que sigui massa tard. trucar per telèfon Telefonar 1. Envidar, en el joc del truc, a qui [...]
