1 cansar. El verb cansar, que avui ha pres, gairebé exclusivament, el lloc de fatigar, té, en els textos clàssics, sempre el sentit fig. de perdre la paciència, tenir-ne prou d'una cosa (ja estava cansat d'escoltar poca-soltades). En el sentit d'esgotar les forces físiques, els autors clàssics usen quasi sempre fatigar.
lassar. L'home que puja a l'alta i rosta muntanya es lassa (Llull, citat per Alc.).
extenuar
capolar (fig.)
baldar (fig.)
rendir. Estic rendit: he caminat tot el dia.
ujar. Em vaig ujar de córrer.
cruixir, fatigar extremament el cos.
aixafar (fig.)
rebentar (fig. hiperb.)
esllomar
esbraonar o desbraonar, fatigar fortament.
atropellar, fatigar greument un esforç, un treball, etc. Els esforços que fa tossint l'atropellen.
exhaurir, fatigar en extrem, fins a restar sense gens de força.
esgotar, íd.
encaparrar, fatigar el cap.
moldre els ossos
fer suar el sagí
2 Fig. → cansar.
3 (fatigar-se pron.)
caure de fatiga
suar fel
suar sang i aigua
esfreixurar-se o treure la freixura per la boca
treure la moca
esbraonar-se (pròp., cansar-se els braços o les cames)
espeuar-se, fatigar-se de peus.
matar-se. No t'hi matis amb aquesta feina: pren-t'ho amb calma.
perdre l'alè o desalenar-se
esgargamellar-se, fatigar-se cridant.
esgolar-se, íd.
escridassar-se, íd.
escarcanyar-se, íd.
esfetgegar-se o treure el fetge per la boca
escarramicar-se
treballar a esclat de mort
buidar-se el cap (en alguna cosa), fatigar-se molt en el seu estudi.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
