51.
empetitir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [fer més petit] empequeñecer, achicar. 2 fig [llevar importància] empequeñecer. v pron 3 empequeñecerse, achicarse. Quan et veu s'empetiteix, cuando te ve se empequeñece. [...]
|
52.
reressaga
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [ressaga] rezagados m pl. Ja es veu la reressaga, ya aparecen los rezagados. 2 anar (o quedar-se) a la reressaga ir (o quedarse) a la zaga. [...]
|
53.
visió
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acció i efecte de veure] visión. 2 [il·lusió òptica] visión. Veure visions, ver visiones. 3 restar com qui veu visions [restar atònit] quedarse como quien ve visiones, quedarse bizco. [...]
|
54.
forçar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [fer cedir] forzar. Forçar un pany, forzar una cerradura. 2 [obligar] forzar, obligar. El forçaren a parlar, le forzaron a hablar. 3 [prendre una plaça forta] forzar. 4 [violar] forzar. Forçar una dona, forzar a una mujer. 5 [portar a un grau excessiu] forzar. No forcis la veu, no fuerces [...]
v tr 1 [fer cedir] forzar. Forçar un pany, forzar una cerradura. 2 [obligar] forzar, obligar. El forçaren a parlar, le forzaron a hablar. 3 [prendre una plaça forta] forzar. 4 [violar] forzar. Forçar una dona, forzar a una mujer. 5 [portar a un grau excessiu] forzar. No forcis la veu, no fuerces la voz. 6 fig forzar. No aconseguiràs de forçar el seu secret, no lograrás forzar su secreto. 7 apresurar, acelerar. Forçar el pas, apresurar el paso. |
55.
anguniós
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-osa adj 1 [que té angúnia] angustiado -da. Amb veu anguniosa, con voz angustiada. 2 [que causa angúnia] angustioso -sa. Una situació anguniosa, una situación angustiosa. 3 ésser anguniós ser agonioso, ser ansioso. [...]
|
56.
matís
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [d'un mateix color] matiz, tono. 2 fig matiz, tono, barniz, cariz, coloración f, tinte. Una veu sense matisos, una voz sin matices. Un cert matís irònic, un cierto matiz irónico. [...]
|
57.
atrompetat
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ada adj 1 [de forma de trompeta] atrompetado -da, abocardado -da, abocinado -da. Un trabuc atrompetat, un trabuco abocardado. Arc atrompetat, arco abocinado. 2 [com de trompeta] de trompeta. Veu atrompetada, voz de trompeta. [...]
|
58.
blancall
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [de cabell] blanco. 2 mancha f blanca. Aquell blancall que es veu a la muntanya és neu, aquella mancha blanca que se ve en la montaña es nieve. 3 pl [onades] cabrillas f. [...]
|
59.
xiu-xiu
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [crits d'ocell] pío pío. 2 [en veu baixa] cuchicheo, susurro, bisbiseo. No em vinguis amb xiu-xius, no me vengas con cuchicheos. 3 [del vent] susurro. 4 [del foc] crepitación f. 5 [xauxineig] chirrido. [...]
|
60.
formidable
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [que és de témer] formidable, espantoso -sa, escalofriante. Es desencadenà de sobte una tempesta formidable, se desencadenó de repente una tempestad formidable. 2 [extraordinari] formidable, estupendo -da, extraordinario -ria, asombroso -sa. Té una veu formidable, tiene una voz formidable. [...]
|