FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, regular, (un assumpte) de comú acord amb algú. Arranjar un negoci. Enginyar-se per aconseguir un fi, per sortir d'una situació difícil, per evitar un perill, etc. Jo no sé com es va arranjar per escapar-se de pagar la indemnització que li exigien. Noi, jo et deixo: ja t [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, molta gana, etc. Extremament fatigat, exhaust. He arribat morta de l'entrenament. Desconcertat, sorprès o decebut en gran manera. Noi, ara sí que m'has deixat mort. Va quedar mort quan li van dir que havia suspès l'examen final. Persona que s'ha mort, que ha estat occida. Hi hagué [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cenyir amb força (algú) amb els braons. Alguns fidels abraonaven la imatge del sant. Llançar-se contra algú o alguna cosa. El lleó s'abraonà a l'home adormit. El noi s'abraonà damunt del lladre. Samsó s'abraonava amb les feres. S'abraonà contra l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deu més un. Un noi d'onze anys. Nombre natural que segueix el deu, 11. Onze és un nombre primer. El que fa onze en una sèrie numerada. Pius XI (onze). El dia 11 de maig. L'11 de desembre. Xifra que correspon al nombre onze. Aquest onze és tan petit que no es veu. les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, mirant alguna cosa. Davant l'aparador hi havia tot de gent badant. Tenir l'atenció distreta, no adonar-se del que convé, deixar escapar una avinentesa. Aquest camí passa arran d'un cingle: no badem. Noi, vaig badar, i tothom ha cobrat menys jo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
productes del sòl). Ja és temps de collir les olives, les garrofes. Una terra on es cull molt de vi. Enguany collirem ben bé 100 quarteres de blat. collir arreu Collir sense deixar res. Agafar (coses escampades a terra) per aplegar-les en un lloc. —Què fa aquest noi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Raure (el pèl, una zona que té pèl, especialment la barba i el bigoti). Li ha afaitat el cap. Va afaitar la barba del noi. Raure la barba i el bigoti (a algú). El barber m'afaita dos cops per setmana. Avui no m'he afaitat. afaitar els diners a algú Prendre'ls-hi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
retratar dos salvatges. Esquerp, rude, intractable, brutal. Aquest noi és una mica salvatge. En heràld., figura que representa un home nu amb fulles al cap i als lloms i recolzat en una maça. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'aquesta aptitud o poder. Shakespeare fou un geni. Natural d'una persona, especialment quant a la seva adaptabilitat a l'execució de certs actes o com a propensió a l'enuig, a la impaciència, a la còlera. No tinc geni per a fer aquestes coses. Noi, quin geni gastes avui! La noia [...]
