Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]

Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]

El verb semblar, quan té el sentit d'opinió o d'aparença, pot dur oracions subordinades de tipus diferent. Com a verb d'opinió, es pot construir amb una subordinada d'indicatiu o bé, en certs contextos, amb una subordinada d'infinitiu. En tots dos casos, l'oració és impersonal i porta un [...]

Amb un valor condicional i d'exclusió es poden fer servir les locucions tret que, llevat que, a menys que, fora que, que introdueixen una oració amb el verb en subjuntiu, o bé les expressions si no és que o excepte si, que solen introduir oracions amb el verb en indicatiu. Per exemple: No ho faré [...]

, merèixer, vèncer, etc. la primera i segona persona de plural de l'imperfet d'indicatiu dels verbs següents: dèiem, dèieu; fèiem, fèieu; jèiem, jèieu; quèiem, quèieu; etc., excepte érem i éreu. altres mots com brètol, cèrcol, grèvol, pèsol, rètol, rècord, sègol, tèrbol, trèmol, trèvol, etc. En mots [...]

. En canvi, els verbs de percepció construeixen la subordinada amb un verb en indicatiu. Per exemple: He sentit dir a la Júlia moltes bestieses. He sentit que la Júlia deia moltes bestieses. Vaig veure'l fugir davant meu. Vaig veure que fugia davant meu.  [...]

, néixer, prémer, témer, etc. l'imperfet d'indicatiu del verb ésser: érem i éreu. la primera i segona persona del plural del passat simple: diguérem, diguéreu, encenguéreu, riguérem, etc. la primera i segona persona del plural de l'imperfet de subjuntiu: anéssim, anéssiu; cantéssim, cantéssiu [...]

verb: cabota (cap), llobató (llop), sabem (sap), etc. S'escriu v: en les terminacions de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven: cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven. davant de vocal, si v alterna amb u en mots d [...]

metge). Ahir devien arribar cap a les sis (i no Ahir arribarien cap a les sis). La correlació entre el condicional i l'imperfet d'indicatiu (si venies...) també és possible. Es troba de vegades en registres formals, tot i que també s'utilitza col·loquialment amb un sentit expressiu. Per exemple: Si el [...]

que hi ha fastigós), i els mots plans acabats en -ec (llevat de si es tracta del sufix -leg): ànec, càrrec, càvec, espàrrec, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, recàrrec, rònec, ròssec, tràfec, xàfec, etc. S'escriu amb c final la primera persona del present d'indicatiu d'alguns verbs de la segona [...]