La locució conjuntiva en cas que, que serveix per introduir una condició, presenta la variant amb article:
en el cas que. Així, amb aquest sentit es poden fer servir totes dues formes. Per exemple:
En cas que vingui, fes-lo passar a la sala d'espera.
En el cas que no presenti el treball, caldrà [...]
miss
El mot miss, que és el títol donat a la guanyadora d'un concurs de bellesa, és invariable, és a dir, té la mateixa forma en singular i en plural. Per exemple:
Les miss van desfilar per la passarel·la.
[...]
Per expressar la idea que un temps determinat ha transcorregut des d'un esdeveniment, es pot fer servir la construcció fa + expressió temporal + que, o el verb passar, entre d'altres. Amb aquest significat, però, no és adequat fer servir el verb anar. Per exemple:
Els meus pares ja fa quaranta [...]
formals. Per exemple:
Ell ja sabia que allò no estava bé i, no obstant, va fer trampes a l'examen.
No podíem sortir de casa; no obstant això, ens ho vam passar molt bé.
Li vaig dir que s'ho rumiés. Això no obstant, no em va fer cas.
En registres formals també es fa servir no obstant com a locució [...]
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
Tot i que tots dos són verbs lleugers (verbs el significat dels quals depèn en gran mesura de què els acompanya), donar i fer tenen usos diferents. En alguns contextos, i sobretot en alguns parlars, es fa servir el verb pegar amb el mateix significat que donar i fer.
El verb donar es pot fer [...]
Els sintagmes nominals amb article definit es poden utilitzar amb valor exclamatiu o interrogatiu en alguns contextos. Es poden trobar aquestes construccions en exclamatives directes o indirectes, o en subordinades que depenen de verbs interrogatius. Per exemple:
La sort que té de tenir-te al seu [...]
Els verbs transitius porten un complement directe. De vegades, aquest complement directe és una oració subordinada substantiva en indicatiu (que + verb) o bé en infinitiu. Per exemple es poden construir amb aquesta alternança alguns verbs de dicció, com ara prometre o jurar, o bé alguns verbs de [...]
copulatiu o un predicat que expressa un estat (ser llest, tenir la grip, saber llatí, etc.). Per exemple:
Gràcies per venir a rebre'm (intercanviable per l'infinitiu compost haver vingut).
M'han donat el premi per ser la que té la nota més alta (l'infinitiu és un verb copulatiu, ser).
L'han multat per no [...]