Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 1.038

41. verb principal
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
Verb que forma part de l'oració principal en una oració composta. [...]
42. verb pronominal
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
Verb que es conjuga amb un pronom reflexiu de la mateixa persona que el subjecte del verb. [...]
43. verb reflexiu
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
Verb que expressa una acció que recau en el mateix subjecte que la produeix. [...]
44. verb regular
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
Verb la conjugació del qual correspon al paradigma. [...]
45. verb resultatiu
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
Verb que expressa una acció present com a conseqüència o efecte d'una acció anterior. [...]
46. verb transitiu
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
Verb que normalment exigeix un complement directe perquè l'oració tingui un sentit complet. [...]
47. És vostè aquí o Vostè és aquí? / Vostè posposat al verb
Font Fitxes de l'Optimot
48. Alternances vocàliques en el verb veure: vore o veure? vorà o veurà?
Font Fitxes de l'Optimot
En alguns parlars, el diftong eu del verb veure es pronuncia com una sola vocal.  En valencià, en part del tortosí i en mallorquí, en lloc del diftong eu es pronuncia una o en el futur i el condicional: Ja voràs quin gatet tan bonic! Si parés més atenció al que fa, voria que això no li [...]
49. Concordança del verb caldre o caler / cal reforços o calen reforços?
Font Fitxes de l'Optimot
Generalment, quan el subjecte del verb caldre (o caler) és plural, el verb també va en plural. Per exemple: Calen més cadires per al ball. Si voleu que funcioni, ens calen reforços. Ara bé, en nord-occidental, es produeix un cas excepcional: quan el subjecte va darrere del verb i és plural amb [...]
50. Imperatiu del verb dir + pronom feble: diga'm o digue'm?
Font Fitxes de l'Optimot
La segona persona de singular de l'imperatiu del verb dir és digues. En conseqüència, quan es combina amb un pronom feble, s'obtenen les combinacions següents: digues-me, digues-li, digues-nos, digues-ho, etc. Per exemple: Digues-me si podreu participar en el col·loqui de la tardor. Digues-li que [...]
Pàgines  5 / 104 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>