1.
grosella
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f bot [fruto] riba, grosella. [...]
|
2.
ribera
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [de un río, del mar] ribera, riba, ribatge m. [...]
|
3.
veril
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m mar vora f, riba f. [...]
|
4.
litoral
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 litoral. Fauna litoral, fauna litoral. m 2 [costa] litoral, costa f, riba f. [...]
|
5.
balate
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [terreno] marge [d'una feixa], margenal. 2 [ribazo] riba f, ribera f. 3 [de un canal] vora f, vorell. 4 zool [Holothuria edulis] holotúria f. [...]
|
6.
orilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [del mar, de un río] riba, vora, ribera. Las orillas del Ebro, les ribes de l'Ebre. 2 [de una tela] vora. 3 [orillo] voraviu m. 4 [de una calle] vorera, vorada. 5 p fr [vientecillo] aura. 6 a orillas de (o a la orilla de) a la vora de. 7 orilla de pop [muy cerca] a tocar de. Vive orilla de mi [...]
|
7.
saltar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 saltar. Al llegar a la orilla, saltaron todos a tierra, en arribar a la riba, van saltar tots a terra. 2 [brincar] saltar, saltironar. Saltaba de alegría, saltava d'alegria. 3 [pelota] botar. 4 [estallar] saltar. 5 [de la cama] saltar. 6 [brotar] brollar. 7 saltar. Abrochándome me ha [...]
v intr 1 saltar. Al llegar a la orilla, saltaron todos a tierra, en arribar a la riba, van saltar tots a terra. 2 [brincar] saltar, saltironar. Saltaba de alegría, saltava d'alegria. 3 [pelota] botar. 4 [estallar] saltar. 5 [de la cama] saltar. 6 [brotar] brollar. 7 saltar. Abrochándome me ha saltado un botón, cordant-me m'ha saltat un botó. Saltar el barniz, saltar el vernís. 8 fig saltar. Saltar de una cosa a otra, saltar d'una cosa a l'altra. 9 fig [enfadarse] enfellonir-se, esclatar la còlera, posar-se fet una fera. Saltó al oír las tonterías que decía, es posà fet una fera en sentir les bestieses que deia. 10 sortir. Saltó con un desatino, va sortir amb una atzagaiada. 11 [saltar a la vista] saltar als ulls (o a la vista). 12 estar a la que salta fig estar a la que salta. 13 saltó y dijo fig i l'altre que li va dir (o que li feu). 14 y ahora saltas tú con eso fam i ara surts tu amb aquesta. v tr 15 saltar. Encontramos una acequia y tuvimos que saltarla, vam trobar un rec i el vam haver de saltar. 16 [con un explosivo] fer saltar. 17 p fr [el macho a la hembra] saltar, cobrir. 18 fig [omitir] saltar. 19 [un ojo] buidar, treure. v pron 20 saltar intr. Se me ha saltado un botón, m'ha saltat un botó. 21 saltar-se, saltar tr. Vuelve a leerlo: te has saltado un renglón, torna-ho a llegir: t'has saltat una ratlla. 22 [infringir] saltar-se, transgredir tr, infringir tr, fer cas omís de. Saltarse todos los preceptos, saltar-se tots els preceptes. |