31.
treballar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una professió. El meu fill treballa en una impremta. El seu marit fa dos mesos que no treballa. treballar a esclat de mort Treballar fins a rebentar-se. treballar com un corcó Treballar molt. treballar com un negre Treballar escarrassadament. treballar en cambra Treballar privadament. Funcionar [...]
|
32.
armar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, anar molt armat. Posar en armes. Armaren cinquanta mil homes. Prendre les armes. Tots s'armaren per defensar la contrada contra l'enemic. Amarinar. Ajuntar les diferents peces de què es compon (un moble, un aparell, etc.), per posar-lo en disposició de funcionar. Armar un llit. Armar la xarxa per a [...]
|
33.
maniobra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sèrie de moviments amb què la mà fa funcionar un instrument, una màquina. La maniobra del canó. Art o tècnica de manejar les naus mitjançant les veles, les màquines, el timó, l'àncora, les amarres, etc. Operació necessària per a posar en moviment una nau, ancorar-la, canviar-ne la direcció, la [...]
|
34.
morir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en un combat, en una epidèmia, etc. morir en olor de santedat Morir amb fama o reputació de sant. morta la bèstia, mort el verí [o morta la cuca, mort el verí] Desapareguda la causa, desaparegut l'efecte. Cessar d'ésser, de funcionar. Costums que moriren. Moria el dia. Una cosa, acabar el seu curs [...]
|
35.
rodar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
caigut la bossa i ha rodat fins a la porta. rodar el cap a algú a) Algú, veure els objectes com si donessin voltes al voltant seu. rodar el cap a algú b) per ext. Em dieu tantes coses d'un plegat, que em feu rodar el cap. Fer rodar. Rodar el torn, la sínia. rodar un motor Fer-lo funcionar a un règim [...]
|
36.
dur 1 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dur: no n'hi ha de tou. La part dura del paladar. Palpant, trobàvem una cosa dura, com un os. anar dur Fer els excrements durs. Que oposa resistència a funcionar. El canvi de marxes va molt dur. Difícil d'impressionar, d'influir. Tenir l'orella dura, ésser dur d'orella. Ésser dur a la fatiga. Poc [...]
|
37.
fregar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
funcionar prou bé perquè toca d'un lloc o altre. Tocar, passant, la superfície (d'alguna cosa). L'avió ha passat gairebé fregant la teulada. Sotmetre (alguna cosa) a l'acció d'una altra que es fa moure sobre la seva superfície amb pressió i fricció. Fregar un atuell amb terra d'escudelles. Frega't les [...]
|
38.
servir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
? En fórmules de cortesia, estar a disposició (d'algú). —Com us dieu? —Joan, per a servir-vos. Fer funcionar, posar en disposició d'ésser usat. Els soldats que serveixen un canó. Algú, fornir (allò que li és exigit, demanat). Servir una comanda. Servir el dinar. Serviu-me beguda. En el [...]
|
39.
parar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
deixar parar algú un instant Ocupar-lo contínuament. no poder parar No estar mai quiet. sense parar loc. adv. Sense interrupció. En certs jocs, com ara el de l'acuit, tenir la funció més poc airosa o ésser el jugador contra el qual actuen els altres. Posar (alguna cosa) en disposició de funcionar, de [...]
|
40.
cop 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, que popularment s'atribueix a una afluència sobtada de la sang. cop de sol Insolació 2 Moviment repetit que s'imprimeix a certs instruments en fer-los funcionar, que comporta una operació breu, ràpida. Donar un cop de planxa a una peça de vestir. Amb quatre cops de tisores ho talles, això. Amb un cop [...]
|