Resultats de la cerca frase exacta: 543
|
61.
extravagant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està fora de certs límits. Constitucions pontifícies no incloses en el corpus del dret canònic. Que està fora del sentit comú en allò que fa o diu. És un home extravagant. L'he considerada sempre com una extravagant. Una idea, una pensada, extravagant. [...]
|
|
62.
conatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que expressa la idea de l'esforç que demana l'acció. Verb conatiu. [...]
|
|
63.
roc 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de pedra, de roca. M'ha tirat un roc. Un cop de roc. Dur com un roc. tenir un roc a la faixa [o portar un roc a la faixa] Tenir diners estalviats, tenir una cosa, una idea, etc., guardada per a quan sigui necessària. [...]
roc1
|
|
64.
escabellat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té orientació lògica, mancat de seny. Una idea escabellada. Un afer escabellat. Núvol de forma esfilagarsada. [...]
|
|
65.
concebre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar dins si mateix, per la fecundació, existència (a un nou ésser). A la somera és pròpia cosa de concebre ase. La comtessa concebé un fill del dit comte. Maria concebé per obra de l'Esperit Sant. Algú, formar-se dins seu (idea d'alguna cosa). Concebre un [...]
|
|
66.
acudir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, anar a un indret on ha estat cridat, atret per algun motiu. Acudir a una cita. Tots acudiren a la platja per veure el vaixell. acudir com un clau Acudir puntualment. Una idea, un pensament, una resposta, etc., oferir-se sobtosament a l'esperit. No sabien què contestar-li, no se [...]
|
|
67.
enunciat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fórmula amb la qual enunciem alguna cosa. L'enunciat d'un teorema. Expressió lingüística d'un judici. Expressió lingüística mínima d'una idea, d'un fet. Expressió d'una relació de qui parla o escriu enfront d'una realitat concreta o abstracta. Fet [...]
|
|
68.
deformar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alterar (quelcom) en la seva forma. La cotilla li deforma el cos. Aquestes botes li deformen els peus. La pluja li ha deformat les sabates. Perdre la seva forma. Aquest barret s'ha deformat amb la pluja. Alterar (un fet, una paraula, una idea, etc.) fent que presenti una aparença que no [...]
|
|
69.
comprensiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que abraça o inclou més o menys elements. La idea d'ésser és menys comprensiva que la idea d'animal. Que té la facultat de comprendre moltes coses, de comprendre fàcilment, pregonament. Un esperit comprensiu. Constituït per més o menys atributs o trets, s [...]
|
|
70.
recaragolar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caragolar o retòrcer en excés, tant com es pot. A la tardor, els pàmpols s'assequen i es recaragolen. El senyor Jeroni, víctima d'un accés de tos, es recaragolava. Recaragolar-se de riure. Complicar per refinament excessiu (l'expressió d'una idea, d'un concepte). [...]
|
roc1
1 m. [LC] [GL] Tros de pedra, de roca. M'ha tirat un roc. Un cop de roc. Dur com un roc.
2 [LC] tenir un roc a la faixa [o portar un roc a la faixa] Tenir diners estalviats, tenir una cosa, una idea, etc., guardada per a quan sigui necessària.