1.
prec
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pregar. Fer, adreçar, un prec a algú. Escoltar, acollir, un prec. Ho va fer a precs meus. Voldria fer-li un prec. precs i preguntes Torn obert de paraules. [...]
|
2.
prec
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 ruego, petición f, súplica f. 2 a precs de a ruego de. 3 precs i preguntes ruegos y preguntas. [...]
|
3.
prec
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(≠ pregària) demanda. invocació invitació(per ext.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
(≠ pregària) → demanda. invocació invitació (per ext.) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
4.
exaudir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escoltar benignament (un prec) i concedir el que es demana. [...]
|
5.
desoir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No fer cas (d'un prec, d'un consell, d'un advertiment, etc.). [...]
|
6.
rogatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté un prec, una pregària. Pregàries públiques fetes a Déu en un temps de calamitat. [...]
|
7.
obsecració
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prec fervorós, conjurant Déu o en nom de Déu. [...]
|
8.
pregunta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de demanar a una persona informació sobre alguna cosa que es desitja saber, un aclariment, la solució d'algun dubte. Em van assetjar a preguntes. Paraules amb què es pregunta. Li has fet una pregunta molt indiscreta. precs i preguntes V. prec. [...]
|
9.
consentiment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adhesió, aquiescència, a un sentiment, un projecte, una opinió, un prec. Casar-se sense el consentiment dels seus pares. Donar el seu consentiment. Amb consentiment d'ell. Assentiment comú. Una veritat provada pel consentiment universal. En dret, acord deliberat, conscient i [...]
|
10.
oració
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
relativa [o oració de relatiu] Oració subordinada introduïda per un pronom relatiu. oració subordinada Oració que, en una oració composta, depèn sintàcticament d'una altra oració. Prec, súplica, deprecació, que es fa a Déu o, en el [...]
|