FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt d'estrats que té un capbussament sedimentari primari, amb un desplaçament envers la conca i un creixement vertical nul o quasi nul. Acreció lateral o avançament progressiu del talús marí d'un delta o d'un llac, o d'una platja mar endins. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Interruptor destinat a interrompre la continuïtat d'un circuit, d'un conductor, o a aïllar altres conductors només quan el corrent que el travessa és nul o molt feble. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de nul. La nul·litat d'un testament. Persona que no val res. Es creu ser un gran escriptor i és una nul·litat. Invalidesa d'un negoci, d'un acte jurídic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar nul. La seva fermesa m'anul·la. El camp magnètic es va afeblint fins a anul·lar-se. Casar-se i anul·lar-se, tot u. Deixar sense efecte (una llei, un tractat, una disposició), llevar-ne valor o força. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
té un biaix nul. Forma o posició d'allò que es desvia d'una recta de referència. biaix de cartabó Forma de l'extrem d'un llistó o d'una post consistent en un pla que forma un angle diedre de 45° amb els costats llargs d'aquesta peça. biaix buscat Biaix obligat per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Com defineix el mot copsar? Tenir fi, anar a parar o a acabar a tal o tal punt. Aquest camí defineix en el prat que hi ha més avall. Anar disminuint d'amplària, de gruix, etc., fins a esdevenir nul. Posar fi (a alguna cosa). Pagar el que resta a satisfer (d'un compte, d'un deute [...]